Pilar Rahola ahir primer es mostrava solidària amb la vaga general però, després va carregar contra la convocatòria per fer-se enmig de la campanya electoral. Crec que la seva argumentació no té cap sentit. La vaga és la vaga, és una convocatòria europea i ja fa temps que es coneixia que es convocaria. Si em digués que s'ha convocat exclusivament a Catalunya i intencionadament en aquesta data mira, hi hauria encara lloc per a pensar que s'ha fet per interferir en la campanya però, en aquest cas no és així. I al cap i a la fi, la campanya ja dura molt més temps que els 15 dies preceptius, amb la qual cosa ha hagut temps per convèncer la gent.
Hi ha qui avui no fa vaga perquè no vol deixar de cobrar els diners del dia. Es pot entendre. Igual que es pot entendre que avui altres preferim sacrificar els diners del sou per defensar un futur millor per a nosaltres però, sobretot, per als nostres fills. Perdre diners avui per no perdre'n, o no perdre'n tants demà, o per guanyar-ne més -permeteu-me contemplar totes les opcions-. Qui sap si l'any vinent el govern català, l'espanyol, o tots dos, no baixaran més els sous dels treballadors públics, si continuaran sense una o les dues pagues extra, si es reduiran les vacances, si es tocarà el catàleg de prestacions del sistema públic de salut,... Potser perdre el sou d'avui contribuirà a no perdre'n l'equivalent o més amb una nova retallada l'any vinent. Però, hi ha qui prefereix veure passar la vida i no dir res i, en qualsevol cas, aprofitar-se de les fites assolides pels que aixequen la veu. Societat d'aprofitats.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada