Indignar-se, com s'ha d'indignar amb un govern que no ens ha dit la veritat, fins i tot des d'abans de governar. Ho hem vist amb les successives mesures que ha anat aprovant i aquest cap de setmana ho hem acabat de veure. En pocs dies s'ha passat de negar rotundament un rescat a acceptar-lo i lloar-ne les virtuts. Virtuts que no queden clares. La premsa estrangera parla de rescat i el govern i la premsa afí -com la portada de La Razón de diumenge on es llegia "España despeja el rescate". Premsa de pandereta, ancorada en el patriotisme del franquisme, ancorada en un orgull que impedeix reconèixer les pròpies mancances. Des de fora ens han de dir la veritat, i fins i tot riure-se'n dels eufemismes, com feia la revista Time amb el titular "Tu dius tomàquet, jo dic rescat".
La Unió Europea diu que no imposarà més retallades que no siguin mesures aplicades a la banca. Ara bé, al mateix temps s'exigeix que Espanya tiri endavant les mesures per reduir el dèficit. I això implica, més retallades, segons els experts i tertulians.
Ens esperen dies de debats sobre possibilitats en relació a l'acord definitiu del rescat espanyol. Mentrestant, especulacions i anàlisis no deixaran de fer-nos preocupar més i més.
L'OCDE recomana pujar l'edat de jubilació més enllà dels 67 anys i a més fer obligatoris els plans de pensions privats. Mala cosa. La jubilació vista com un problema (edat) i com un negoci (plans de pensions). I si el negoci de les inversions dels plans de pensions va malament et fots. Perquè, ara més que mai, aquesta opció existeix.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada