PP i PSOE, PSOE i PP, tanto monta, monta tanto. A l'hora de cercar responsabilitats per la situació de la banca espanyola es posen d'acord per no cercar-les, amb l'excusa que ara cal anar units a cercar la sortida del túnel. Com sempre, els dos partits quan els convé van de la mà. No cal recordar que sense problemes van reformar la Constitució, i en un temps rècord.
La Generalitat i el govern espanyol aparquen els seus problemes competencials per passar a negociar sobre les reformes en educació i sanitat. Què en sortirà d'això? Com sempre, una sortida avantatjosa per a Madrid que el govern català voldrà vendre'ns com la millor. Les conviccions de CiU mai no es poden creure del tot perquè sempre, sempre, estan disposats a rebaixar les seves demandes. De moment, els catalans pagarem l'euro per recepta que ens imposen des de Barcelona i més endavant el percentatge que s'estableixi des de Madrid. Doble copagament -com diuen, no entrem a discutir el nom, deixem-nos d'eufemismes-.
Llegeixo que es vol una comissió que aclareixi les condonacions de crèdit a partits polítics per part de caixes d'estalvis. Imprescindible que hi hagi la màxima transparència. La gent té les seus crèdits, té les seves hipoteques, i difícilment veurem la condonació d'interessos o la renegociació. Si no no tindríem el greu problema de tanta i tanta gent que fan fora de casa seva per no poder pagar.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada