Avui el tema del dia són, sense cap dubte, els fets d'ahir al Parlament de Catalunya. La violència d'alguns, pocs, s'ha utilitzat per desprestigiar tot el moviment d'indignats. Violència inadmissible, insults inadmissibles. Però, injustícia també de polítics i mitjans d'acusar tot el col·lectiu, fins i tot demanar un col·lectiu heterogeni i assembleari de controlar grups que actuen per compte propi, que s'aparten de les consignes de protesta pacífica que no han deixat de donar-se. Interès? Potser.
Els diputats i diputades ebrencs van patir el setge d'ahir al Parlament, igual que altres diputats i diputades que van haver de patir accions com que els marquessin amb pintura, com Montserrat Tura, que els llancessin objectes, com Joan Boada, o com el diputat invident Josep Maria Llop a qui van intentar robar el gos pigall. Ara bé, que això siguin accions dels indignats, acordades pels indignats, és molt diferent. Al Facebook Xavier Sala Martín no accepta que es compari la generalització amb la de les celebracions del Barça però, és que si es dóna per bo que si la violència de pocs converteix tots els indigants en violents i indignes, aleshores s'ha d'acceptar la generalització que la violència d'alguns barcelonistes que creen aldarulls a les celebracions a Canaletes i plaça Catalunya converteix tots els barcelonistes en violents. I com que això no és cert, el primer raonament tampoc.
A mi em va sobtar -o no- el criticisme dels mitjans amb els indignats com col·lectiu, fent bona la tesi d'haver traspassat la "línia vermella". Fóra bo que els mitjans no seguissin tant les tesis oficials i tampoc que no se centressin en casos particulars, en situacions concretes. Perquè periodistes de capçalera que exigeixen no centrar-se en casos puntuals quan algú opina, cometen l'error de fer-ho ells quan parlen dels indignats.
Carlos Carnicero al seu bloc parla dels fets d'ahir. Carlos Carnicero parla la campanya de descrèdit cap als indignats i reclama que s'investigui si hi havia policies infiltrats entre els manifestants que haguessin pogut incitar a la violència, arran d'un video que circula per la xarxa que els acusa. Felip Puig ha negat que els policies de paisà que surten al video s'haguessin infiltrat per crear violència. Penso que si no hi ha proves que ho desmenteixin no podem anar més enllà d'això. Qui va gravar les imatges, si no va gravar actes de violència causats per ells no té proves. De fet, Arcadi Oliveres ahir a la ràdio posava en dubte que no haguessin intervingut policies infiltrats en la creació de violència, declaracions per les quals es poden prendre accions legals contra ell. Joseba Elola també escriu un article, a El País, sobre el 15m i la violència, defensant el moviment dels indignats i remarcant que sempre la consigna ha estat de protesta pacífica.
Avui hem sabut que l'Audiència Nacional investigarà la família Botín (BSCH) per uns comptes amagats en un banc suís, conegudes l'any passat. Segons El Mundo fins ara s'haurien regularitzat 200 milions d'euros d'aquells comptes però, encara en quedarien i, diu el diari, després que la família hagués negociat amb Hisenda la regularització per evitar la investigació. Després els banquers diuen com ha d'anar o com no ha d'anar l'economia espanyola...
A casa nostra CiU ha pactat amb el PP per governar al Consell Comarcal del Montsià. Per molt que es justifiquin demostra l'estratègia de CiU a Catalunya, acostar-se al PP. El PP ha estat dues legislatures a Espanya fent política utilitzant la llengua catalana, la reforma de l'Estatut o l'aigua per beneficiar-se electoralment. No ha canviat gens ni mica la postura del PP. En canvi per a CiU el PP ara és un partit que és bo per pactar-hi. Voteu CiU, voteu. Després criticareu els tripartits.
+ GNU FDL
Els diputats i diputades ebrencs van patir el setge d'ahir al Parlament, igual que altres diputats i diputades que van haver de patir accions com que els marquessin amb pintura, com Montserrat Tura, que els llancessin objectes, com Joan Boada, o com el diputat invident Josep Maria Llop a qui van intentar robar el gos pigall. Ara bé, que això siguin accions dels indignats, acordades pels indignats, és molt diferent. Al Facebook Xavier Sala Martín no accepta que es compari la generalització amb la de les celebracions del Barça però, és que si es dóna per bo que si la violència de pocs converteix tots els indigants en violents i indignes, aleshores s'ha d'acceptar la generalització que la violència d'alguns barcelonistes que creen aldarulls a les celebracions a Canaletes i plaça Catalunya converteix tots els barcelonistes en violents. I com que això no és cert, el primer raonament tampoc.
A mi em va sobtar -o no- el criticisme dels mitjans amb els indignats com col·lectiu, fent bona la tesi d'haver traspassat la "línia vermella". Fóra bo que els mitjans no seguissin tant les tesis oficials i tampoc que no se centressin en casos particulars, en situacions concretes. Perquè periodistes de capçalera que exigeixen no centrar-se en casos puntuals quan algú opina, cometen l'error de fer-ho ells quan parlen dels indignats.
Carlos Carnicero al seu bloc parla dels fets d'ahir. Carlos Carnicero parla la campanya de descrèdit cap als indignats i reclama que s'investigui si hi havia policies infiltrats entre els manifestants que haguessin pogut incitar a la violència, arran d'un video que circula per la xarxa que els acusa. Felip Puig ha negat que els policies de paisà que surten al video s'haguessin infiltrat per crear violència. Penso que si no hi ha proves que ho desmenteixin no podem anar més enllà d'això. Qui va gravar les imatges, si no va gravar actes de violència causats per ells no té proves. De fet, Arcadi Oliveres ahir a la ràdio posava en dubte que no haguessin intervingut policies infiltrats en la creació de violència, declaracions per les quals es poden prendre accions legals contra ell. Joseba Elola també escriu un article, a El País, sobre el 15m i la violència, defensant el moviment dels indignats i remarcant que sempre la consigna ha estat de protesta pacífica.
Avui hem sabut que l'Audiència Nacional investigarà la família Botín (BSCH) per uns comptes amagats en un banc suís, conegudes l'any passat. Segons El Mundo fins ara s'haurien regularitzat 200 milions d'euros d'aquells comptes però, encara en quedarien i, diu el diari, després que la família hagués negociat amb Hisenda la regularització per evitar la investigació. Després els banquers diuen com ha d'anar o com no ha d'anar l'economia espanyola...
A casa nostra CiU ha pactat amb el PP per governar al Consell Comarcal del Montsià. Per molt que es justifiquin demostra l'estratègia de CiU a Catalunya, acostar-se al PP. El PP ha estat dues legislatures a Espanya fent política utilitzant la llengua catalana, la reforma de l'Estatut o l'aigua per beneficiar-se electoralment. No ha canviat gens ni mica la postura del PP. En canvi per a CiU el PP ara és un partit que és bo per pactar-hi. Voteu CiU, voteu. Després criticareu els tripartits.
+ GNU FDL 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada