Avui és una jornada calenta per l'intent de la multitud indignada d'impedir l'accés al Parlament als diputats i diputades per assistir al plenari sobre els pressupostos de la Generalitat. Imatges com la del president Mas arribant en helicòpter al Parlament, mossos plens de pintura, ulls inflats per cops de porra, un Parlament encerclat, noves xifres de ferits, entre manifestants i mossos, han aconseguit l'efecte als mitjans de presentar-se com un moviment que ha fet un pas en fals.
Si llegim Twitter podem veure l'altra cara del problema. Gent com Carlos Sánchez Almeida o Ricardo Galli i altres contribueixen a veure les coses d'una altra manera, més crítica que no pas la que presenten els mitjans de comunicació. No sent partidari de la violència, una acció com la d'aquest matí no la secundo. No crec que s'hagi d'impedir el funcionament del Parlament però, d'aquí a intentar desqualificar tots els arguments d'indignació que hi ha sobre la taula hi ha molta diferència. I això és el que han intentat i estan intentant els partits, els diputats, els mitjans.
Els polítics estan indignats. Llàstima que no pensen en la indignació que l'acumulació de despropòsits ha creat a la societat. Privilegis d'uns sobre els altres, política de pandereta, lleis com la llei Sinde, que afavoreix els interessos d'un sector de la societat per sobre la resta, la crisi que la paguem entre tots i no qui realment hauria de pagar-la, sous i pensions de càrrecs electes, manca de transparència, una democràcia que només se'ns permet practicar cada 4 anys,... Arsenio Escolar escriu avui sobre els antisistema, referint-se a PP i PSOE, per la manca de respecte pel sistema amb l'exemple de la situació del Tribunal Constitucional.
A Grècia els indignats també s'han concentrat davant del seu Parlament per impedir-hi l'entrada, en una jornada de vaga general que ha paralitzat el país. I és que és normal que la gent al final esclati, quan veu qui paga els plats trencats i qui no.
I ja que parlem de crisi podem llegir que les intervencions quirúrgiques més complexes ara es concentraran als hospitals de l'àrea de Barcelona i al Josep Trueta de Girona, per reduir costos. I a la resta de territori que el bombin. A més, els centres d'atenció continuada redueixen activitat, uns tancant a la nit i altres amb guàrdia localitzada. Serà així que volen descongestionar les urgències dels hospitals. Ens hem d'indignar o no?
També parlant de crisi, i de reformes, el Banc d'Espanya està content amb la reforma de les pensions perquè suposarà una reducció de la pensió mitjana d'un 5%. El govern ha fet tota la reforma per allargar la vida laboral activa dels treballadors però, també al final per pagar-los menys, lectura que s'ha evitat fer des del principi. Ens hem d'indignar o no?
+ GNU FDL
Si llegim Twitter podem veure l'altra cara del problema. Gent com Carlos Sánchez Almeida o Ricardo Galli i altres contribueixen a veure les coses d'una altra manera, més crítica que no pas la que presenten els mitjans de comunicació. No sent partidari de la violència, una acció com la d'aquest matí no la secundo. No crec que s'hagi d'impedir el funcionament del Parlament però, d'aquí a intentar desqualificar tots els arguments d'indignació que hi ha sobre la taula hi ha molta diferència. I això és el que han intentat i estan intentant els partits, els diputats, els mitjans.
Els polítics estan indignats. Llàstima que no pensen en la indignació que l'acumulació de despropòsits ha creat a la societat. Privilegis d'uns sobre els altres, política de pandereta, lleis com la llei Sinde, que afavoreix els interessos d'un sector de la societat per sobre la resta, la crisi que la paguem entre tots i no qui realment hauria de pagar-la, sous i pensions de càrrecs electes, manca de transparència, una democràcia que només se'ns permet practicar cada 4 anys,... Arsenio Escolar escriu avui sobre els antisistema, referint-se a PP i PSOE, per la manca de respecte pel sistema amb l'exemple de la situació del Tribunal Constitucional.
A Grècia els indignats també s'han concentrat davant del seu Parlament per impedir-hi l'entrada, en una jornada de vaga general que ha paralitzat el país. I és que és normal que la gent al final esclati, quan veu qui paga els plats trencats i qui no.
I ja que parlem de crisi podem llegir que les intervencions quirúrgiques més complexes ara es concentraran als hospitals de l'àrea de Barcelona i al Josep Trueta de Girona, per reduir costos. I a la resta de territori que el bombin. A més, els centres d'atenció continuada redueixen activitat, uns tancant a la nit i altres amb guàrdia localitzada. Serà així que volen descongestionar les urgències dels hospitals. Ens hem d'indignar o no?
També parlant de crisi, i de reformes, el Banc d'Espanya està content amb la reforma de les pensions perquè suposarà una reducció de la pensió mitjana d'un 5%. El govern ha fet tota la reforma per allargar la vida laboral activa dels treballadors però, també al final per pagar-los menys, lectura que s'ha evitat fer des del principi. Ens hem d'indignar o no?
+ GNU FDL 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada