dimecres, 2 de febrer del 2011

#política #crisi #salut Nens robats, revoltes al món àrab i hospitals de lloguer

Ja fa uns dies que es parla dels robatoris de nadons acabats de nèixer durant el franquisme i ja entrada la transició a Espanya. TV3 emet aquesta nit el programa Sense ficció, dedicat al tema, amb el reportatge "Torneu-me el fill!". Un reportatge que reflecteix la maldat de les persones que són capaces de prendre una criatura dels braços de la mare i entregar-la a altres persones, com si fos una mercaderia. A El Secret de Catalunya Ràdio també n'han parlat avui, amb entrevistes als autors del reportatge i a persones que han patit els fets. Com deia avui la Sílvia Cóppulo, arran del reportatge, les investigacions, dels testimonis, qui sap si en un futur proper no veiem registres en alguns dels centres sanitaris catalans.

Al Iemen també hi ha revolta perquè el seu president volia fer un canvi constitucional per governar de forma indefinida. Un altre país que es revolta contra els seus governants-dictadors-aprofitats. Mentres, a Egipte continua el clima de protesta però, avui ha hagut enfrontaments amb partidaris del règim, instigats per Mubàrak, segons la premsa. Hi ha o no hi ha perill de guerra civil a Egipte?

A Cerdanyola estan com aquí quant a hospitals. L'hospital que s'hi havia de construir no té el futur clar. Avui llegia una proposta de venda de l'hospital per llogar-lo després als compradors, assegurant la gestió pública i no privada. No sé si el camí del conseller d'Economia seria semblant o no, ni si voldria aplicar el model arreu de Catalunya. Sí que penso que si es garanteix la gestió per part de l'ICS o, com diu la notícia, el Consorci de Parc Taulí, és una bona opció.

Zapatero continua fent publicitat del gran pacte social que ha permès l'acord per reformar les pensions. si ho diu Zapatero, ja sabeu, l'escepticisme per davant.

Ep! El ministeri de Foment diu que la variant de l'Aldea és prioritària i que té el pressupost per fer-la aquest any. Tant de bo. Una via a mig construir, tan necessària i esperada durant tant de temps, sembla una presa de pèl.