dissabte, 12 de febrer del 2011

#política #crisi Egipte, el dia després

Avui Egipte ha estat el focus d'atenció informativa el dia després que Mubàrak abandonés el poder. Actuacions judicials contra l'ex-president, el camí cap a la democràcia assegurat per l'exèrcit, la gent organitzada per retornar els llocs de les manifestacions al seu estat anterior a la revolució, eliminant pintades, repintant les voreres,... Una revolució exemplar fins ara. Al mateix temps els altres règims són notícia. Algèria sortia també avui als informatius per la repressió de les manifestacions que se celebraven avui per protestar contra el govern. Seguirà el mateix camí que Egipte? Faran alguna cosa els governs occidentals per pressionar els governs dictatorials del món àrab perquè abandonin el poder?

Per cert, parlant de governs occidentals, la visita a Guinea no deixa de ser una posició contradictòria amb la defensa de la democràcia que se suposa que fan els que han anat a conversar amigablement amb el dictador Obiang. Obiang ha prohibit que els mitjans de comunicació informin sobre els esdeveniments d'Egipt i de Tunis. Gran demòcrata l'home. "Cuando las barbas de tu vecino veas quemar...". Em pregunto què fan polítics i, si no m'equivoco, empresaris, anant a tenir tractes amb un règim dictatorial? Sí, ja ho sé, s'ha fet tota la vida però, no per això hem d'acceptar-ho.

El director del Servei Català del Trànsit, Joan Aregio, diu que es frivolitza quan es diu que permetre velocitats majors que 80 km/h a les entrades de Barcelona. Què ha de dir? És un càrrec polític i fa declaracions des de l'òptica política. De la mateixa manera, des de l'òptica política es va decidir que el director del Servei Català de Meteorologia no podia continuar ocupant el seu càrrec per discrepar amb el govern sobre els beneficis i perjudicis que les mesures sobre la velocitat impliquen per a la qualitat de l'aire. Sé que estadísticament se sap que la reducció de la velocitat implica millor qualitat de l'aire i menor risc d'accidents. Ho sap el senyor Aregio. Una altra cosa és que a mi m'emprenyi haver d'anar a 80 km/h només sortir dels túnels del Garraf. Però, si aquesta és l'única mesura possible o l'única que hi ha actualment, el govern no pot anar alegrement dient frívols els que els critiquen. Frívol és dir que s'eliminaran els 80 km/h i després no fer-ho, adoptant un sistema de velocitat variable, i voler fer-nos creure que allò que escoltàvem abans de les eleccions no ho vam escoltar.

Un comentari final. L'Agència de la Salut Pública de Barcelona exigeix que en el musical "Hair" no apareguin cigarretes enceses a l'escenari. Això és una cosa que trobo fora de lloc. És com prohibir que tots els fotogrames de les pel·lícules que s'emeten on apareix algú fumant siguin eliminats o retocats. Si forma part del guió no s'entén la prohibició. S'ha de tenir una mica de sentit comú.