El conseller delegat de l'aliança empresarial GSMA i responsable del Mobile World Congress (MWC), John Hoffman, es va enfadar per la vaga de transport públic de dilluns i
va plantar les autoritats en el passeig inaugural de la fira. Suposo que quan un està acostumat a un sistema com el dels EUA voldria que tot el món funcionés igual, els interessos empresarials per sobre de les persones. La vaga però, no el va afectar a ell ni a la majoria de congressistes, com van apuntar els mitjans
o el propi president de la Generalitat. Però, calia enfadar-se i, amplificat per uns mitjans que informen fent quedar malament els vaguistes, associar com més millor, la vaga amb el MWC, per culpar els treballadors de TMB de perjudicar una fira que dóna molts de diners al país. Ahir el diari electrònic El Món publicava un article amb un títol que era tota una declaració d'intencions: "
El salari més pelat de TMB és de 27.342 euros a jornada completa". En un país d'envejosos de seguida hi ha gent que carrega contra els treballadors públics per cobrar massa i per queixar-se. Que 27.000 euros sigui molt és més que discutible, tenint en compte com s'arriba a treballar a TMB i la responsabilitat de la feina però, encara així, el titular podria haver-se centrat en el sou dels directius i no en els dels treballadors, si no fos que la intenció fos castigar aquells que fan vaga i "putegen" qui ha d'agafar el Metro. De la mateixa manera, les notícies, en comptes de mostrar el perjudici de la vaga i cercar usuaris del transport públic emprenyats amb els treballadors, podrien haver apuntat a l'empresa com una altra responsable que no hi hagués acord.
Molts voldrien que no es pogués fer vaga. Altres, treballadors, es queixen de les vagues dels altres i no pensen que s'han de fer quan causen més impacte perquè se'ls escolti, i que les empreses allarguen terminis també esperant que aquesta vaga no es produeixi. Els treballadors, a més ens estem desacostumant a queixar-nos i a fer vaga. Jo mateix he fet unes quantes vagues generals i els companys no, esperant però, beneficiar-se d'allò que hipotèticament es pogués aconseguir de la protesta. Solidaritat, on ets?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada