dilluns, 30 de setembre del 2013

Creant independentistes i fotens els pensionistes

Interessant debat generat per l'entrevista amb arguments contraris a la independència de Catalunya del catedràtic d'Organització Econòmica Internacional de la UB, Francesc Granell, i la resposta argumentada en sentit contrari de Vicenç Aparicio. De fet, algú a Twitter recordava el posicionament del propi Granell menys catastrofista pensant en una Catalunya independent fa un any. Com veiem, la rotunditat d'arguments no existeix i els missatges apocalíptics tenen els seus alternatius missatges esperançadors.

Mentrestant des de Madrid continuen entestats a crear més independentistes. El ministre Montoro ha presentat els pressupostos per al 2014 i a Catalunya ha presentat una caiguda d'inversió del 25%, incomplint la llei orgànica que és l'Estatut, segons les notícies. I això que el PP és el partit garant del compliment de la llei.


Esperanza Aguirre, la que volia catalanitzar Espanya, resulta que ara diu que Catalunya és de tots els espanyols. Ha fet un discrus contra la independència, fent ús del seu populisme i la falta a la veritat, afirmant que cap país occidental admet la secessió de cap territori, quan el Regne Unit i Canadà ho contemplen. Catalanitzar què?

Interessant i preocupant -com no podia ser d'altra manera- l'article de Santiago Niño Becerra explicant com amb l'excusa de la crisi es volen finiquitar els llocs de treball públics. Els treballadors públics, maltractats ja fa molts anys, per governs de tots colors, i ara objecte de les retallades, amb la satisfacció d'una societat envejosa i injusta, que els veu com privilegiats. Anem cap a un model com el dels EUA i callem.