dimecres, 18 de setembre del 2013

Suspiros de España, la banda sonora dels minuts d'odi de #FJL ||*||

Sona Suspiros de España de fons mentre Federico Jiménez Losantos fa el seu sermó de l'odi diari. Avui li ha tocat als crios, seguint amb les crítiques d'ahir al programa Info-K. Pobres crios, que van anar a fer una cadena humana amb els seus pares, de festa bàsicament, resulta que són futures joventuts hitlerianes. Això no es pot permetre que algú ho digui per la ràdio. Però, Losantos porta anys traspassant la ratlla de la llibertat d'expressió mentint i insultant. I li funciona.

Com es pot veure a la xarxa, com es denuncia i es ridiculitza, Espanya veu malament que crios vagin en família a defensar el seu futur tal com els seus pares, legítims responsables de com han d'orientar-lo, pensen, i des del respecte -perquè a les Espanyes sempre s'acostuma a parlar sense viure les coses- però, en canvi, no es veu malament veure crios manifestar-se a rabiar contra el govern -si és socialista-, o participar de l'afició al maltractament animal com són les corrides de bous. Trist, molt trist.

Ahir Esperanza Aguirre va fer ser entrevistada al programa d'Ana Rosa Quintana -qui va prendre partit per l'unionisme-. Va exhibir una bona dosi de demagògia en els seus arguments, els quals, casualment, coincidien d'alguna manera amb l'argumentació de Jiménez Losantos quan intenten desqualificar les reivindicacions catalanes segons els fets històrics.

Juan Velarde, economista i premi Príncep d'Astúries, va i deixa anar que potser caldria bombardejar Catalunya, com històricament s'ha fet, com va apuntar Azaña que calia fer periòdicament. I aquí no passa res. Ningú no s'escandalitza.

Continuant amb els despropòsits, el PP no creu que hagi de destituir la delegada del govern a Catalunya per participar en un homenatge a la División Azul, i tampoc no volen iniciar el procés d'il·legalització dels partits d'extrema dreta a Espanya. Mostra evident que la llei de partits només estava pensada per eliminar del mapa polític basc els partits independentistes. Que sí, que tindrien relació amb el terrorisme però, crec que era més el resultat d'uns càlculs electorals que no pas altra cosa. I els fets van confirmant allò que sempre he pensat.