Ara bé, no calia Josep Rull sortint a denunciar la guerra bruta contra CDC per debilitar el procés, pujolejant. Quan Jordi Pujol era un polític lloat per tots, almenys per tots els seus i per aquells que no volien ser mal vistos, carregar contra ell s'equiparava amb carregar contra Catalunya. Ha estat l'estratègia de CiU, tant en l'àmbit català com, en alguns casos, en l'àmbit municipal. Fugir d'estudi i escudar-se en el país -o el municipi- per defensar-se dels atacs.
Tampoc no calia la vicepresidenta del govern fent com si el PP respectés les decisions judicials dient que a tots els partits els ha passat això que els escorcollin seus. Perquè el PP no té cap inconvenient a carregar contra la justícia quan els perjudica o quan no actua com els agrada. Ni que els socialistes catalans demanin explicacions a la llista unitària per la independència dels problemes judicials de CDC. Explicacions que es demanen de forma gens innocent, amb clara voluntat de desgast. I ve això d'un partit, com el PP, amb prou problemes de corrupció com per parlar dels altres.
Com ja he dit altres cops. No han entès res o ho dissimulen molt bé. La llista unitària no és CDC, és molt més que això, i ha de servir per dir si volem o no la independència. Mentres socialistes, ecosocialistes, populars, regionalistes i neolerrouxistes fan front dispers per anar contra l'independentisme, continuem tenint una opció, més la CUP, per dir què volem ser de grans. I si CDC ha de donar explicacions que les doni, no ha de passar pas res.
+ GNU FDL
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada