Ahir el PP ens va sorprendre aprovant la iniciativa legislativa popular (ILP) per la dació en pagament. Se li ajuntaven dues coses: que anaven a aprovar ILP per protegir els bous i que aquella tarda es coneixia el suïcidi d'una parella de jubilats que havien de ser desnonats. De fet, avui s'ha suïcidat un home també. El ritme per solucionar les coses és molt lent i es deixarà moltes persones desesperades pel camí. Lentitud és equivalent a manca de voluntat.
Ahir Toni Cantó (UPyD) va defensar la Fiesta Nacional citant paraules de Fernando Savater, de les quals es desprèn que els bous, els animals en general, no són persones i com tals no tenen dret a la llibertat ni dret a la vida. Potser es va confondre i en comptes de ser al Congrés dels Diputats es pensava que tornava a ser al plató de Siete Vidas.
Continuant a Madrid, avui llegia que el govern espanyol coneixia el compte de Bárcenas a Suïssa des de fa 3 mesos. Malgrat això el PP va continuar pagant-li fins el mes de desembre de 2012. Quan acabarem amb això de Bárcenas?
A Catalunya la cap de llista del PP ara vol un pacte contra la corrupció a Espanya. Coincideix ara que Sánchez-Camacho surt a les notícies arran de l'escolta que es va fer d'una conversa entre ella i l'ex-parella de Jordi Pujol fill. L'ama del restaurant on es van fer les escoltes afirma que allí no es va poder pas amagar cap micròfon. A la ràdio algú deia que algú de les dos persones de la conversa havia d'haver col·laborat. L'acusat de contractar l'agència de detectius, José Zaragoza, nega haver-la contractat per fer una escolta il·legal i anuncia mesures. La bola es fa grossa i tenim merder per a uns dies. I els diaris suposo que contents de vendre més.
Continuant a Catalunya la Generalitat vol eliminar una paga extra als treballadors públics aquest 2013, deixarà de cobrir 3000 places vacants i deixarà de contractar 10.000 interins. Pela este préssec. Retalla que retallaràs. Com ho faran? Ja ens assabentarem els propers dies, suposo.
A La Lira avui hem tingut una mala notícia. Ha mort lo sinyó Rafel, que tocava la tuba. Ja feia un temps que no tocava perquè anava molt atrotinat. Mentre va poder ell, com la gent gran acostuma a fer, sempre era al peu del canó, a l'assaig quan tocava. Jo el recordo quan era menut, esperant l'hora de l'assaig assegut a la porta de La Lira i arribava lo sinyó Rafel. Em passava la mà pel cap i deia "què fem xiquet!". Aquesta simpatia és lo que més recordo. Descansi en pau.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada