diumenge, 28 d’abril del 2013

#Crisi i desesperació

Un home a Itàlia ha intentat matar uns quants polítics avui. No és un boig, segons diuen, si no que és un home desesperat, com tantes altres persones desesesperades que hi ha a Itàlia però, també a Espanya, a Portugal, a Grècia,... Desesperades per una situació que no han causat però, que han de patir, que han de pagar. No puc justificar la violència de cap manera. No puc justificar la mort de persones pel simple fet de fer-les responsables de la nostra situació personal. Però, no és d'estranyar que la desesperació condueixi a comportaments com aquests i que en un futur en veiem més.

Avui un Salvados molt i molt seriós. L'accident del Metro de València. Víctimes reclamant aclarir els motius de l'accident. La resposta oficial va donar la culpa al maquinista, mort a l'accident. Avui s'ha parlat d'una estratègia per acordar un discurs únic a la comissió d'investigació, per garantir la conclusió culpant el maquinista. Els màxims responsables polítics de l'època sense respondre. Ara bé, de l'11-M els del PP continuen parlant-ne cada dos per tres. Cinisme.