Ahir Pablo Iglesias proposava un pacte a Sánchez i ja demanava càrrecs i repartiments de pes dins del govern. Un error perquè si s'accepta la proposta resulta que el govern l'haurà format en part Podemos i no el president que surti elegit. Tampoc no ens enganyem i que els partits no siguin hipòcrites perquè al final quan hi ha governs de més d'un partit uns reclamen unes cadires i els altres les altres. Ho tenim ara a Catalunya amb Junts pel sí, i vam viure amb el Tripartit i ho hem viscut amb les dècades de govern de CiU entre CDC i UDC. L'error és posar nom a les cadires públicament abans de tenir un acord.
També ahir es coneixia que el PP era imputat en el cas dels discos durs de Bárcenas.
A la tarda se sabia que el Rei proposava Rajoy com candidat a president i més tard Rajoy confirmava que declinava la proposta per ser-ho. Però, no plegava si no que vol esperar a tenir prou suport per presentar-se al Congrés dels Diputats en millors condicions per al debat d'investidura. Els mitjans van llençar un missatge erroni o poc clar en aquest sentit.
Rajoy, per tant, allarga el termini abans no es resolgui qui governarà Espanya, ja sigui perquè tenim investidura o perquè es convoquen eleccions. I allargant el termini tindrem un govern en funcions del PP durant més temps, temps durant el qual podran continuar governant a cop de decret i, si s'escau, preparant estratègies per acudir en millors condicions en unes eleccions anticipades. I això és, a més d'indignant, preocupant.
La part graciosa de tot plegat és que des de Catalunya, i pensava que no ho veuria, ens mirem Madrid com han de resoldre el problema de qui governarà, com es barallen PP i PSOE, i deixem d'estar en la primera línia política, almenys de forma relativa.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada