Rajoy va arribar al govern prometent una cosa i després fent-ne una altra, justificant-se amb l'estat de les finances de l'Estat, com si no en tingués idea sent cap de l'oposició. Tsipras va arribar al govern prometent un canvi respecte la política d'austeritat imposada per la Troika i recolzada pels anteriors governs, entre els quals el de Samaras, un dels responsables de la crisi helena. No va materialitzar el canvi que prometia i el va maquillar amb altres mesures. Diumenge passat va demanar el vot contra les condicions d'austeritat de la Troika en un referèndum amb una victòria rotunda del No. Però,
Tsipras ahir va presentar unes mesures perquè Grècia obtingui un nou rescat que semblen complir -o gairebé- les sol·licitades per la Troika. Les podrà maquillar, podrà puntualitzar però, no deixa de semblar un engany a la població que va votar No.
El debat no és si són mesures necessàries o no. El debat és si és acceptable l'incompliment de les promeses dels polítics, sobretot quan han estat rotunds a dir que ells farien canvis importants. Ho va fer el PP. Ho ha fet Syriza de forma molt bèstia tenint en compte la situació grega.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada