El Periòdico fa una repassada al temps que porten alguns diputats i diputades ocupan un escó al Parlament. Un terç, diu, fa almenys 4 legislatures que hi són. Dolors Montserrat (PP) en fa 8. 27 anys vivint de la política, així són els polítics que tenim, grans professionals de la política -pel temps que hi són, no per la vàlua que demostren tenir-. Però, el Parlament no és l'únic lloc amb dinosaures polítics. Tenim el Congrés dels Diputats, a Madrid, on
Alfonso Guerra hi ha estat 38 anys, o
Txiki Benegas, 33. Un bon grapat de diputats porten
més de 6 legislatures al Congrés. És a dir, Catalunya no deixa de ser un reflex d'Espanya en això de la professionalització de la política. Talment sembla que hi ha qui si no estigués ocupant un càrrec electe no sabria què fer. Un d'ells
Duran, qui fa un temps deia que no podria ser docent perquè es cobra poc. Prefereix l'afinitat amb Madrid per poder continuar vivint del diner públic i donar lliçons a tothom a base d'una moderació malentesa del discurs.
Continuant amb l'exemplar classe política que tenim, ahir llegia que
Toni Cantó, després de renunciar a la seva acta de diputat al Congrés dels Diputats, va sol·licitar la indemnització per cessament que tenen els diputats quan deixen de ser-ho i no tenen cap altre ingrés. 2813 euros mensuals. "Cágate lorito". Un treballador, si renuncia al seu lloc de treball -baixa voluntària- no té dret a cap indemnització ni a l'atur. Un treballador a l'atur ha de renovar el seu dret a cobrar-lo de forma periòdica. I cobra una quantitat que ni s'acosta als 2813 euros mensuals, quantitat que en passar uns mesos a sobre es veu reduïda. En canvi, com veiem, un diputat pot renunciar al càrrec que se li ha encomanat i a sobre encara ser indemnitzat, com si l'haguessin fet fora contra la seva voluntat. I després Toni Cantó vindrà a parlar-nos de com s'han de fer les coses.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada