Us vull regalar una història real, retocada una mica, amb motiu de Sant Jordi. Va passar durant la postguerra, i li va passar als meus tios i a la meva sogra -casualitat de la vida, es coneixien-, als voltants del convent de Benifassà. Eren temps de maquis.
Espero que us agradi. I disculpeu, no pretenc ser un gran escriptor.
Maquis a Benifassà
Amb branques es van fer espases. Espases que des sobte es convertien en escopetes. Es van dividir en dos grups, els nacionals i els rojos, i van jugar a la guerra. Es van repartir pel bosc i quan feien el senyal començaven a perseguir-se i a disparar-se. Qui sap si podrien, almenys en els jocs, els republicans...
El fet és que en una d'aquestes, tot amagant-se de l'"enemic", van fer cap en un lloc on hi havia una manta sobre unes branques, com si fos una tenda de campanya, amb un foc al costat, encara fumejant. De seguida els va venir al cap allò dels maquis i del perill que corrien si se'ls trobaven per les muntanyes. Plens de por però, sense fer soroll, van marxar de seguida cap al convent. El joc havia acabat.
Un cop al convent ningú no va contar res del que havia passat. Van fer com si res. Això sí, estaven cagadets de por.
...
Al poble, aquella nit va acudir un pastor al bar de la plaça. Acabava d'arribar deprés de passar uns dies fora amb el ramat, pasturant per les contrades. La gent del bar li va preguntar si havia vist uns maquis durant el seu camí. Ell, estranyat va respondre negativament. Però, li insistiren. Els crios de Cinteta, la d'Amposta, havien vist un campament de maquis, a la muntanya, un campament tapat amb una manta fosca.
El pastor va començar a riure.
- Aquí teniu el perillós maqui que ronda per aquests boscos. Compte, que sóc perillós!... Ahir em va agafar l'aigua i vaig haver de protegir-me com vaig poder, i la manta em va fer un gran servei. Ja, ja, ja. Maquis, diuen...
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada