A la primera part, un bon començament, amb una obertura sobre temes hebreus de Prokofiev, seguida d'un trio per a violí, piano i clarinet de Paul Schoenfield. A la segona, impressionisme. Invocacions i dances rituals de Tomasi, seguida de la Introducció i Allegro de Ravel per a quartet de corda, flauta, clarinet i arpa, una obra que m'ha robat el cor, per ella mateixa i per la interpretació magistral i sentida que hem pogut gaudir. Aquí la tècnica i l'afinació no eren variables per valorar, si no la qualitat de la interpretació, la qual ha estat excel·lent, magnífica. A mi m'ha emocionat, literalment. No puc més que donar les gràcies per aquells minuts de joia interior.
I per acabar, sense desvetllar secrets, un bis, l'himne del festival, d'un autor català poc interpretat a casa nostra, en paraules de Laura Ruiz, amb sorpresa inclosa.
No només hem pogut assistir en un concert amb intèrprets de renom internacional, alguns dels quals solistes de les millors orquestres europees, si no que el gaudi ha estat ple amb la màgia de la música escoltada.
Felicitats i gràcies novament.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada