Mon pare és manyo. Despectivament podríem dir que sóc xarnego. De sogres andalusos tinc una filla bilingüe des de que va començar a parlar, com molta altra gent a Catalunya. A la família he tingut gent d'esquerres i de dretes, tot i que es podria destacar la ideologia familiar carlista de mon iaio per part de mare, quin cognom prové del País Basc, d'on probablement van arribar els meus avantpassats en alguna de les guerres carlines. Jo, com molta altra gent, tenim al darrere procedències diverses i històries familiars que, segons Podemos, segons el PP, segons el PSC, ens haurien de fer optar per votar contra la independència. Però, ves per on, triarem independència. Perquè volem un país millor, que deixi de ser eina electoralista per a alguns, que gestioni els seus diners, no que ho facin des de Madrid, que no hagi d'estar lluitant sempre per la seva llengua i cultura, que pugui fer les seves lleis sense que des de Madrid optin per la via judicial per no poder tombar-les per la via política,...
No serà un país perfecte però, serà el nostre país, i si no guanya el sí, si les coses fins ara han anat malament, no em vull imaginar com aniran. Digueu-li vot útil però, bé que socialistes i populars han apel·lat quan han cregut convenient al vot útil amb la por que tornin els altres. I mira on som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada