Miquel Iceta creu que
la carta de Felipe González als catalans és el "consell d'un bon amic" i hi està completament d'acord. D'un bon amic seu potser, encara que amics com aquests no en calen gaires. És la carta d'un home que prometia molt i que va anar decaient, abandonant l'obrerisme i el socialisme, i esquitxat per escàndols com els GAL, el cas de terrorisme d'estat que va marcar el final del seu mandat. És el consell d'un bon amic que ens compara amb nazis i feixistes. I ell, com Duran, hi està d'acord, no hi veu objeccions. La deriva del PSC, la necessitat de trobar un lloc en la política catalana, perdut ja el de l'esquerra catalanista.
Aquest bon amic està contra el federalisme i contra canviar la injustícia cap a Catalunya. Però, com que és un bon amic, Iceta accepta de bon grat el seu consell, encara que ens insulti.
I diu que faríem bé d'escoltar-nos Felipe. Felipe, el "sant Cristo gros" dels socialistes catalans, a qui encara treuen en processó als mítings per intentar arreplegar vots a l'Àrea Metropolitana de Barcelona entre els socialistes de tota la vida.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada