El Tribunal Constitucional suspèn la declaració de sobirania del Parlament. I què? Les idees no es poden suspendre, almenys no en un estat democràtic. I els partits que van subscriure la declaració se suposa que continuen subscrivint-la, amb la qual cosa la seva voluntat continua sent la mateixa. Es deia que unes eleccions en clau plebiscitari no podrien fer-se però, si tots els partits que s'hi presenten es declaren clarament a favor del dret a decidir, a favor de l'autodeterminació, a favor de la independència, la interpretació dels resultats és clara. Per tant, qualsevol pas enrere -i penso en el PSC- és aprofitar una excusa per no fer el camí que se suposa que es compartia, unes idees compartides.
La comissió d'experts designada pel Govern per estudiar la reforma de l'Administració Pública demana reduir els treballadors públics a la mínima expressió, deixant només aquells treballadors que requereixen l'exercici d'autoritat. La resta de treballadors públics haurien de ser laborals. La proposta va orientada a eliminar la feina per a tota la vida, eliminar les millores salarials i laborals només en funció de l'antiguitat, introduir l'avaluació de la feina, etc. El professorat i el personal sanitari serien o no treballadors públics? Milloraria realment la situació? No es pot fer ara una avaluació de la feina del treballador públic? Què passaria amb tants de càrrecs dins de l'Administració com hi ha ara? El ciutadà vist com un client. No era servei al ciutadà? Veure'l com un client canvia les coses. L'Administració com una empresa que ven el seu producte, no que ofereix un servei. Selecció de personal en comptes d'accés equitatiu a la funció pública -malgrat les imperfeccions que pugui tenir-? Evitarà l'amiguisme això? Facilitat de l'acomiadament.
La comissió d'experts designada pel Govern per estudiar la reforma de l'Administració Pública demana reduir els treballadors públics a la mínima expressió, deixant només aquells treballadors que requereixen l'exercici d'autoritat. La resta de treballadors públics haurien de ser laborals. La proposta va orientada a eliminar la feina per a tota la vida, eliminar les millores salarials i laborals només en funció de l'antiguitat, introduir l'avaluació de la feina, etc. El professorat i el personal sanitari serien o no treballadors públics? Milloraria realment la situació? No es pot fer ara una avaluació de la feina del treballador públic? Què passaria amb tants de càrrecs dins de l'Administració com hi ha ara? El ciutadà vist com un client. No era servei al ciutadà? Veure'l com un client canvia les coses. L'Administració com una empresa que ven el seu producte, no que ofereix un servei. Selecció de personal en comptes d'accés equitatiu a la funció pública -malgrat les imperfeccions que pugui tenir-? Evitarà l'amiguisme això? Facilitat de l'acomiadament.
D'entrada, a partir de la notícia em sembla un plantejament clarament ideològic. Cal que el Govern s'expliqui i que el seu soci a l'ombra es posicioni. Per cert, que encara no entenc què fa ERC fora del govern.
Mentrestant Rajoy presumeix amb les seves mesures, malgrat haver optat per retallar més sanitat i dependència. Espanya és més creïble a Europa. Potser ho haurien de dir des de fora.
Ni Rajoy ni de Cospedal diran res sobre la notícia que diu que les empreses que consten com donants al papers de Bárcenas haurien obtingut 12.000 milions en contractes públics en 2 anys. Evidentment cal esperar què diu la justícia. Ara bé, cal recordar també com el PP aplica la presumpció d'innocència d'una forma molt particular.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada