La tia Teresa, de Fortanete

Ens ha deixat la tia Teresa, de Fortanete. Una trista notícia. Però, com es diu, és llei de vida, i ens queden els bons records.

Records, sobretot de quan era menut. Anar a Fortanete era una aventura. Aleshores les carreteres no eren com les d'ara. I les d'aleshores tampoc no eren com les d'abans. En aquells temps anàvem amb el Diane 6 cap a munt, tots 5. Les corbes del coll d'Ares i les de Cuarto Pelado no eren com ara, eren molt més impactants, amb una carretera estreta en la qual et podies trobar de sobre un cotxe de cara a tota pastilla, o un camió que ocupava la calçada.

Allí passàvem les nits a casa dels tios, Luis, el Puntalero, i Teresa. La casa, sempre oberta, com la majoria del poble. Als baixos una fresqueta sempre... A l'esquerra el corral, amb els animalets. Un porc, gats,... Escales a munt ens estaven esperant. En aquells temps, mon tio, ma tia, i la velleta tia Juana, qui fa uns anys que ja ens va deixar. Ma tia Teresa la recordo amb aquelles galtes sempre roiges, una mirada d'aquelles optimistes i sinceres. El parlar agradable, tot simpatia, amb l'accent entranyable de la zona.

L'any que van ser "caridaderos" recordo la gran festa. Vam arribar el dia que els crios feien "las tortas", les coques que es beneeixen el dia de la festa de Sant Cristòfol. A l'antic forn vam anar a pastar les coques amb els crios del poble i arribats de fora. Recordo el dinar que van fer, amb un munt de gent. Tothom fent festa, ajudant, menjant. I els més menuts a jugar pels carrers, a la vora del riu, a agafar sangoneres i cullerots.

De més grans, sent ja més a la família, ja hem fet nit en altres llocs però, sempre hem anat de visita a casa dels tios. I semblava que el temps no hagués passat, si no fos pels detalls dels aparells tecnològics que han anat apareixent a les llars -recordo encara quan tenien un telèfon que funcionava amb una manivela per trucar-. La casa, igual. La tia, igual, amb el mateix somriure i conversa agradable, malgrat que la salut l'ha anat castigant poc a poc.

I bé, no és que hagi explicat gaire de com era la tia. Només he volgut posar uns records en un dia en què ens ha deixat algú a qui ens estimem molt i que, malauradament, no hem pogut visitar tant com voldríem. Ens queda el record. Sempre que tornem a Fortanete ens en recordem i ens en recordarem.

Descansi en pau.

---

+ GNU FDL