Quan era menut a l'estiu venia a casa de visita un home alt, prim, amb bigotet, mirada alegre, simpàtic. Venia a veure mon iaio, Pepe de Llaó. Li duia puros i cafè de França, on vivia. El dia que venia es quedava a dinar i els grans parlaven de les seves coses. Jo era un crio i no me n'assabantava de res. Poca cosa sabia de la història d'aquell home.
Amb els anys vaig saber que aquell home tan simpàtic i de semblant alegre, havia estat soldat republicà i es va haver d'exiliar a França, deixant part de la família, inclosa la seva mare, a Amposta. La seva mare, velleta, un dia va anar a veure mon iaio per demanar-li si podia ajudar-la perquè son fill tornés al poble. Mon iaio va fer allò que va poder i va signar els avals que li asseguraven poder tornar al poble i sense replesàlies.
Gràcies a les xarxes socials he recordat aquest home, Joaquín Roca "Arsís", a través d'un familiar seu qui ha publicat unes imatges i n'ha explicat la història, fent-me lligar caps. Una història com tantes altres fruit de guerres cruels que no entenen d'amics ni de familiars. No les oblidem.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada