Candy Crush no, escons buits sí

Que Celia Villalobos ahir fos caçada jugant al Candy Crush durant la sessió del debat de l'estat de la nació [espanyola] ha estat una de les notícies del dia i una de les coses que ha generat més indignació política. D'entrada podríem unir-nos a l'escàndol públic que suposaria això de la procrastinació dels polítics. Però, parlem-ne.

Fa anys, quan no hi havia mòbils segur que més d'un llegiria alguna cosa per distreure's, faria ninots en un paper, o qualsevol cosa. Fins i tot algú dormiria. Calla, que això encara passa al Congrés dels Diputats... Res més lluny d'allò que passa en reunions inacabables en qualsevol empresa. Que consti, que no l'estic justificant però, cal reconèixer que ens escandalitzem potser per no res.

Els socialistes diuen que dóna molt mal exemple. Ara bé, podrien explicar si és bon exemple que en les intervencions dels grups amb menys representació el nombre de diputats del Congrés es redueixi de forma notable. Això també és un mal exemple, crec que molt més mal exemple, que una persona que desconnecta una estona d'un debat, per cert, avorrit i crispat.

---

+ GNU FDL