Fa uns anys la pròpia Chacón jugava, amb el seu partit, a l'ambigüitat en tot allò relacionat amb el catalanisme. Catalanisme, un terme ja d'entrada ambigu, com nacionalisme. Dic que hi jugava perquè ella i el seu partit van recolzar un Estatut molt ambiciós, malgrat que també el seu partit va ajudar a retallar-lo, malgrat l"apoyaré" de Zapatero.
La Catalunya que dibuixa Chacón és com la que dibuixa Sánchez Camacho, irreal. A Catalunya convivim qui volem esdevenir un estat independent i aquells que volen el contrari. Si confrontar idees, com en qualsevol debat, és esdevenir estranger... Demà anirà a l'acte de Societat Civil Catalana, on confluiran moltes sensibilitats. La majoria silenciosa? No sé si s'hi sentirà còmoda Chacón allí o si se sentiria més còmoda manifestant-se per demanar que ens deixin votar, l'essència de la democràcia.
Mentrestant demà Chacón contemplarà com centenars de milers de persones hauran estat manipulades per sumar-se voluntàriament a la mobilització de la Diada, per tercer any consecutiu. Mantenir-se en política requereix defensar posicions indefensables.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada