Avui hem acomiadat Cinta, la tia Cinteta, com sempre l'havia conegut. La menor i darrera viva dels germans Idiarte Estorach, de malnom Llaó. Sempre recordaré que a son germà, mon iaio, Pepe de Llaó, el cridava padrí, cosa que em xocava molt, perquè no entenia que el germà podia ser padrí a la vegada. Recordaré els dies de Pasqua a la garriga, com el cas de la foto, amb la família reunida, amb els cosins que poc a poc anàvem fent-la més gran corrent entre oliveres i garrofers, marge amunt i marge avall, pujant a Montsianell.
Va ser, com mon iaio, una persona d'aquelles que se'n diu "de missa". Creient i practicant. Se n'ha anat tranquil·la, als 96 anys d'edat. Des d'aquí a sons fills, mons tios, una abraçada i un record de tots els anys gaudits junts.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada