#OperaciónPalace Com passar de la mala llet a la cara de tonto

Ahir Jordi Évole ens va sorprendre i a alguns, a molts diria, ens va arribar a prendre el pèl de forma majúscula. Ens va presentar una història que explicava com es va gestar el cop d'estat del 23-F. Una història que tenia tocs d'inversemblant però, que contada amb la col·laboració de polítics, periodistes i fins l'historiador Andreu Mayayo o el cineasta José Luis Garci, me la vaig creure. Me la vaig creure i em vaig anar indignant per moments, com molta gent. Un cop d'estat fals per evitar-ne un de real i salvar la democràcia? Els partits, els militars i la monarquia d'acord? I ara ho contaven? Calia que s'expliquessin després d'aquest documental.

Però, va acabar i Évole ens va sorprendre. Era una ficció i no s'havia explicat la veritat perquè tota la documentació del 23-F no podrà ser consultada fins l'ay 2031. Uf!

I en acabat un debat per parlar de molts temes però, poc del 23-F. Un debat que va aportar ben poc. Tenim molts debats d'aquest tipus cada dia. I va intentar ser un debat plural però, de tant plural que havia de ser no va ser gens interessant.

Les crítiques i les lloances a Évole no li han faltat. No sé si criticar-lo. Lloar-lo d'entrada no. Sí que em va semblar que tanta intriga els dies previs per acabar veient una ficció, amb les expectatives creades, no era just. Évole, com fa a Salvados, no es mulla gaire. Presenta la situació i deixa que l'espectador s'emprenyi. És el seu estil. Res a criticar.

En el record...

---

+ GNU FDL