Adiós José

De menut el veia als matins quan passava per casa. Era lo sifonero. El recordo molt simpàtic, sempre alegre. Qui havia de dir que un dia arribaria a ser el seu gendre. Els meus records d'ell, des del primer dia són els d'una persona alegre, com la recordava de menut, treballador, sacrificat, sobretot els darrers anys, i bona persona, molt bona persona. Tothom se l'estimava. A casa, Chico, el seu gosset, el troba molt a faltar. Júlia, la seva neta, vol agafar un globus un dia per poder-lo veure al cel. I jugar amb ell com sempre feia quan anàvem a visitar-los. Ha estat un cop dur, molt dur, inesperat. Però, en aquesta vida s'ha de fer front a les circumstàncies i tirar endavant. Tirar endavant sense oblidar els bons moments passats, mantenint el record dels éssers estimats. I com cristià, tenir fe que aquest no ha estat un punt i final si no el pas a una altra vida millor.

A casa el plorem i el plorarem, i el recordarem amb molt d'amor. Adiós José, te queremos.

PD. Em perdonareu però, els apunts diaris no em vénen de gust. Ja els reprendré d'aquí uns dies.

---

+ GNU FDL