Avui llegia una oda contra l'independentisme de Javier Cárdenas, gran periodista on els hi hagi, que va ser un dels protagonistes de la cara més lletja dels programes d'Alfons Arús, ridiculitzant personatges estrafolaris a la televisió, passant després a fer-ho sol, amb la seva pel·lícula FBI. Cárdenas resulta que avui mateix també ha estat notícia. L'entrevista que l'any 2002 va fer a un discapacitat psíquic i físic a Crónicas Marcianas,
ha suposat una condemna del Tribunal Constitucional a Telecinco. A mi, que Cárdenas carregui contra l'independentisme dient que tot plegat és perquè Artur Mas tapi les seves vergonyes, ignorant els milers de persones que han sortit al carrer, em sembla ridícul. I amb la credibilitat que té, fa riure.
L'ex-diputat del PSC, José Antonio Donaire ha publicat un apunt on
explica en 10 punts per què creu que Catalunya acabarà sent independent. En canvi llegia avui que Miquel Iceta afirma primer que tindrem federalisme que no pas independència. La tercera via continua insistint, malgrat que també suposa un xoc de trens amb Madrid, com els agrada dir-ho, malgrat que hi ha massa terceres vies, la de Navarro, la de Rubalcaba, la de Duran, la d'Herrera (?).
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada