Dia de #Reis, les subvencions de les escoles de #música d'Amposta i els interins segons Aguirre #crisi

Acaba el dia de Reis, dia d'il·lusió per als menuts, dia d'il·lusió per als grans. La tradició dels regals no es perd, la tradició per regalar converteix la il·lusió de rebre en la il·lusió de donar, la il·lusió dels menuts ens fa recordar quan nosaltres n'érem.

Ahir Cavalcada. La d'Amposta, des de que en tinc consciència, sempre havia començat amb els Reis venint pel riu. Aquest any no. Uns rumors diuen unes coses, uns unes altres. Motius econòmics. 20.000 euros en una campanya de la capitalitat comercial de les Terres de l'Ebre, de discutible gust i efectivitat, i no es pot començar la Cavalcada pel riu?

Parlant d'Amposta, publica El Punt que les societats musicals de la ciutat no han rebut la subvenció de quasi 50.000 d'euros que havia de donar el departament d'Ensenyament. Recordem que en campanya electoral l'alcalde va anunciar la subvenció, volent desacreditar qualsevol que demanés la creació de les escoles municipals de música. A dia d'avui, les escoles municipals de música, si no tot allò que havien de cobrar, han cobrat. En canvi, la fantàstica subvenció utilitzada electoralment, no ha arribat. Però, com que governa qui governa, i per majoria absoluta, ja està bé.

Canviant de tema. Esperanza Aguirre opina que els interins són treballadors públics posats a dit per desacreditar-los i justificar que s'amortitizin les seves places o se'n redueixin els sou. No sap o no vol reconèixer però, que els interins també compleixen el criteri d'equitat d'accés a la funció pública, havent de formar part d'una borsa de treball a la qual s'accedeix si es compleixen els requeriments mínims, i dins de la qual s'ocupa una posició en funció dels mèrits aportats i el temps treballat. Que algú pugui fer trampa i saltar-se el criteri de borsa per adjudicar una plaça interina és una cosa. Qui ho sàpiga ho ha de denunciar. Que Esparanza Aguirre digui que els interins entren a dit serà perquè a la Comunitat de Madrid ella ho permet, no? I si ella ho permet hauria de donar explicacions. I acabo. Un governant que parla de gent que entra a dit desacreditant-la -encara que no sigui cert que entrin a dit els funcionaris- i que al mateix temps nomena a dit alts càrrecs que cobren una barbaritat, quina autoritat moral té?

Finalment, Goldman Sachs diu que les retallades del govern espanyol empitjoraran el creixement econòmic. I al mateix temps veu amb bons ulls que les mesures ajudin a reduir el dèficit. Cinisme pur.

+ GNU FDL

LOAPA financera i Metro de Madrid #crisi

El ministre d'economia ha dit que es prepara una llei per controlar, abans de ser aprovats, els pressupostos de les autonomies, i les ha culpat del dèficit de l'Estat. L'ARA ho qualifica d'una LOAPA financera. D'una banda, és una forma de treure autonomia a les autonomies. De l'altra, es dóna la culpa a les autonomies dels problemes de dèficit de l'Estat i això s'hauria de veure. Entre aquestes autonomies hi ha les governades des de fa temps pel PP, com el País Valencià. Com que seria molt dur carregar contra els seus es fa una generalització de la culpa.

A Madrid els usuaris del Metro s'han indignat per una campanya que comparava el preu del bitllet senzill (1,50) amb el preu en altres ciutats del món, com París (1,70), Nova York (1,83) o Estocolm (2,20). Els cartells de publicitat han aparegut acompanyats d'altres xifres posades per la gent indignada, comparant també el salari mínim als respectius països. Només a França el salari mínim és una mica més del doble que l'espanyol. I és que quan compares allò que t'interessa sempre et poden aportar comparacions que no t'interessen tant.

+ GNU FDL

Els #minijobs, les incoherències del govern espanyol i els sindicats #crisi

El titular d'El Mundo avui diu que la majoria dels joves aproven els "minijobs", el model de contracte de temps parcial amb un sou d'uns 400 euros, ja implantat a Alemanya, com un instrument per crear ocupació. Concretament, en l'estudi encarregat pel diari, el 49,6% l'aprova. Escoltava a la ràdio però, que el 37% el rebutja i la resta no respon. A més, la població en general rebutja aquesta forma de contractació. Una afirmació la del titular del diari que no presenta la realitat tal com és, penso.

Aquests dies se succeeixen els recordatoris d'allò que deia el PP fa ben poc sobre la pujada d'impostos i allò que fa ara -no critico la pujada, només la incoherència-. El ministre Montoro deia que més impostos durien menys creixement i més atur. Sembla doncs, que el govern, si donem per bons els arguments, ha optat per la via de la disminució del creixement econòmic i de l'augment de la llista de l'atur.

Els sindicats -UGT- estarien disposats a una moderació salarial dins de les negociacions de la reforma laboral. No entendré mai el paper dels sindicats. Se suposa que els treballadors han perdut diners des de l'entrada a l'euro. Llegíem l'altre dia que mentre els sous han pujat un 14% els preus ho han fet un 32%. Jo veig el meu sou i no he guanyat pas diners en els darrers anys. I ens demanen moderació salarial. Mentre hi hagi directius que cobrin milions d'euros l'any enfront dels que cobren milers d'euros l'any, mentre no hi hagin equilibri entre pujada de sou i de preus, parlar de moderació salarial és un insult.

Ei, per si no hi sabíeu els bancs encareixen les comissions per targetes i manteniment de compte.

+ GNU FDL

Augmenta l'#atur i el dèficit de la Seguretat Social #crisi

L'atur el 2011 ha superat els 4,4 milions de persones. El ministre d'economia diu que aquesta dada posa en perill l'estat del benestar. Encara recordo l'ex-ministre Corbacho negant que pogués arribar als 4 milions, i ara estem resant que no continuï fins els 5. La Seguretat Social es preveu que haurà acabat l'any amb dèficit. Una mala dada.

Un article a El Confidencial de José María Pérez Gómez sobre el copagament sanitari. És un article que parla de l'aposta per les pòlisses d'assegurança privada, quina assistència afirma que és pitjor que la pública. Parla de l'aposta de la iniciativa d'entregar una factura per conscienciar de quan costa l'assistència, amb les conseqüències negatives que té (augment de consultes per informar-se del seu significat, afectació emocional en persones grans,...).  Parla de la gestió privada dels serveis sanitaris públics, afirmant que no és una privatització -cosa que tècnicament és certa però, que és legítim, penso, veure-ho com una privatització, i més en l'àmbit de la salut-. Parla del copagament i compara el copagament del sistema de mútues, on és una forma de finançar l'assistència per part d'aquestes, amb el copagament del sistema públic, el qual seria un sistema més de tributació. I això implica costos de personal per cobrar les factures, costos per implantar sistemes d'informació de facturació, etc. No ho veu com un mal sistema, com en el cas català, si l'euro sanitari es recapta a les farmàcies i no en els centres de salut, on s'haurien de contemplar els costos indicats abans. Interessant article que, com diu en el seu títol, explica que no hi ha solucions màgiques per millorar el finançament del sistema de salut pública.

Acabo amb una entrevista a dos experts en propietat intel·lectual sobre l'eliminació del cànon per còpia privada que va entrar en vigor el dia 1 de gener. L'eliminació del cànon implica que, fins que no hi hagin una mesura equivalent per compensar per la còpia privada, tècnicament  no podem fer còpies privades. En cas contrari s'estaria incomplint amb la legislació europea sobre drets d'autor. Els diners del cànon ara sortiran dels pressupostos de l'Estat i caldrà veure quin càlcul es fa per compensar els autors. No deixa de ser una solució poc objectiva per compensar-los, i també caldrà veure si no s'incompleix la legislació europea.

+ GNU FDL

El govern espanyol s'ha guardat sorpreses per a la vespra de Reis #crisi

Primer dia de feina del 2012. Tornada a la realitat laboral, continua l'actualitat al voltant de la crisi. El govern espanyol aprovarà més mesures per reduir dèficit el proper dijous, segons ha dit el ministre Montoro. Quina mania dels governs de Madrid de fer les coses a estropades. Que no les tenien clares les mesures quan van anunciar la pujada d'impostos que ells mateixos criticaven durant la campanya? Per cert, Espanya és el tercer estat d'Europa amb l'IRPF més alt, darrere de Suècia i Bèlgica. Malauradament no tenim ni els sous ni altres beneficis com els que tenen allí. De fet, ni en temps de bonança econòmica no s'ha avançat per convergir en obligacions i drets, en impostos i serveis/beneficis.

Xavier Sala i Martín publica un article a La Vanguardia on apunta quins seran els elements importants aquest any per millorar o empitjorar la situació econòmica. Parla de la debilitat econòmica de la zona euro, amb els països rics afectats per la crisi, una afectació que pot fer convergir els seus interessos amb els països de la perifèria i fer que el BCE imprimeixi moneda, es devaluï l'euro i puguin augmentar les exportacions. La situació de l'economia xinesa, amb una bombolla immobiliària que ja ha esclatat és un element d'incertesa. La necessitat d'augmentar la competitivitat, basada en la innovació, també és un dels elements que posa sobre la taula.

A Catalunya llegeixo que la Generalitat destina 23,3 milions d'euros a publicitat institucional en mitjans privats. El mitjà que ho publica ho fa en un to antinacionalista però, no deixa de ser incoherent retallar per una banda i abocar per l'altra, sobretot quan parlem de posar publicitat en mitjans privats, per fer-se propaganda bàsicament.

També a Catalunya el conseller de Salut ha dit que l'euro per recepta es pagarà en funció de la situació econòmica de cadascú. Ara bé, no ha explicat quin criteri se seguirà per establir qui pagarà o qui no. Sembla que la política de globus sonda continua. De fet se'l criticava perquè a hores d'ara encara no té clar com farà per recaptar aquest euro per cada medicament receptat.

Angela Merkel, en el seu discurs d'any nou, va vaticinar que 2012 serà un any molt pitjor que 2011. Credibilitat zero. No perquè no cregui que sigui així si no perquè Merkel i Sarkozy, els salvadors d'Europa, els líders que no tenen en compte la resta per prendre decisions, no han aconseguit aturar la caiguda de l'economia, només han aconseguit punts de relaxació de la tensió als mercats que ha acabat sempre tornant a augmentar.

+ GNU FDL

No escrivia des de l'any passat

Comencem el 2012. Avui és dia de repassar les celebracions d'aquesta nit, dia per saber qui ha estat el primer nadó de l'any (Diana, una xiqueta a Mollet, la primera catalana), i el dia del concert d'any nou des de Viena, per a qui li agradi la música. L'actualitat la deixarem per demà.

+ GNU FDL

Un any en apunts que acaba amb música #LaLiraAmpostina i pujada d'impostos #crisi

A La Lira hem acabat l'any amb música, bona música, sota la batuta de Luis Serrano Alarcón. Una molt bona manera d'acabar l'any.

Avui acaba l'any 2011, un any marcat per la crisi, per les protestes arreu del món -recordem que el personatge de l'any a la revista Time ha estat la figura del manifestant-, pel canvi de governs municipals i la majoria absoluta del PP. Un any en què les agències de qualificació, la qualificació del deute i altres han passat a formar part de les tertúlies gràcies a la pressió a la que s'han vist sotmesos els estats per poder finançar-se.

Acaba l'any amb la remor del congrés de ministres d'ahir on el govern espanyol va anunciar que per al 2012 pujaran l'IRPF, l'IBI i recuperaran la desgravació per primera vivenda. El govern del PP fa una pujada d'impostos després de dir durant la campanya que no ho faria i que això no servia per millorar la situació econòmica. Les crítiques s'han succeït des d'ahir. Xavier Sala i Martín criticava ahir la falta de compliment del PP de les seves promeses electorals -i per extensió de la majoria de governs- i   també criticava les mesures adoptades per equivocades i per servir a una forma de justificar que estan fent una pujada d'impostos temporals perquè no han tingut altre remei. El periodista Javier Ruiz mostra en diverses taules com l'increment de recaptació de la pujada de l'IRPF no afectarà precisament qui més paga. I a sobre ahir es coneixien algunes dades sobre els sous dels directius de les entitats financeres espanyoles amb ajudes públiques per no fer fallida. Que Rodrigo Rato cobri més de 2 milions d'euros l'any, per posar un exemple, és simplement indignant, inacceptable.

Voldria haver acabat l'any fent simplement un apunt de cloenda però, com veieu, el tema de l'any, la crisi, ho ha impedit. Ja veieu la imatge que acompanya l'apunt, les etiquetes, els temes dels quals he parlat aquest any en apunts. La crisi i la política com temes principals, seguits de la salut, d'Amposta, de les eleccions generals, les municipals, l'educació, l'energia nuclear (Fukushima), del moviment 15M, la democràcia, les retallades, La Lira Ampostina,... En alguns moments ha costat més escriure un apunt diari, ha costat més trobar el tema sobre el qual parlar, tot i que l'actualitat informativa ajuda a trobar temes de conversa. En alguns moments ha costat pel monotema que ens ha perseguit durant l'any: la crisi en qualsevol de les seves variants (retallades, protestes, salut,...). He deixat una mica de banda el meu bloc personal per mantenir la constància d'un apunt per dia però, penso que ha estat una experiència interessant.

Que tingueu un bon any 2012.

+ GNU FDL