divendres, 4 de setembre del 2015

Un govern poc democràtic

El govern espanyol presentarà els 5ns pressupostos de la legislatura, una legislatura de 4 anys. Qui guanyi les eleccions, si no són ells, s'ho trobaran fet i potser puguin canviar poques coses. Legalment ho poden fer.

El govern espanyol ha presentat una reforma legal per la via urgent perquè el Tribunal Constitucional persegueixi aquells càrrecs que no compleixin les seves sentències, és a dir, per poder actuar el propi tribunal si el President de la Generalitat declara la independència unilateralment. Una llei a mida, cosa que no és nova. Legalment ho poden fer.

El govern espanyol presenta decrets, com el de la Llei del cinema, en els quals s'inclouen altres aspectes que no hi tenen res a veure, com l'aprovació de partides pressupostàries relacionades amb escoltes de converses i seguiment de telèfons. Legalment ho poden fer.

De fet, el govern espanyol prefereix governar per decret que no pas passar les propostes pel Congrés dels Diputats, perquè es debati encara que s'aprovi amb la seva majoria absoluta. La cambra alta a la qual diuen respectar tant, la que representa la sobirania del poble, és un actor secundari per al govern de Rajoy.

A més del contingut de les polítiques d'aquest govern, la seva forma d'actuar mostra el seu tarannà poc democràtic, el seu poc respecte per la democràcia a la qual tan acudeixen quan es tracta de carregar contra l'oposició o, com és inevitable citar, contra el procés sobiranista català.

La llista de Catalunya sí que es pot a l'Ebre

Les passades eleccions municipals en què a Amposta va arribar per fi el canvi, Esquerra va anar a les urnes juntament amb Iniciativa. Fruit d'això Iniciativa forma part del govern municipal, dins del qual Rosabel Recio és regidora de sanitat, serveis socials i participació ciutadana. Iniciativa s'unia a Esquerra, amb clara voluntat de la independència de Catalunya, per governar la nostra ciutat. Recentment el ple de l'Ajuntament va ratificar l'adhesió del municipi a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). No em consta cap vot en contra dels regidors d'Iniciativa.

La sopresa meva va ser veure Rosabel Recio a la candidatura de Catalunya sí que es pot (CSQEP), per la incoherència que suposa ser al govern municipal defensant la independència i anar a les eleccions catalanes defensant una altra cosa. Perquè la independència CSQEP no la defensa pas, si no un dret a decidir més ampli i bàsicament una tercera via a l'estil del PSC i d'Unió. És estrany que Convergència a Amposta no hagi aprofitat això per atacar el govern municipal. O és que ara, com CDC i ERC són "amics", no es poden fer mal...

dijous, 3 de setembre del 2015

Una imatge

Veus la imatge. Un xiquet de 3 anys mort, estirat a la platja. Penses en la teva filla, quan tenia 3 anys, o ara que en té més, la fragilitat, les ganes de jugar, les ganes d'estar amb la família, les ganes de descobrir coses, la innocència,... El seu germà, mort amb 5 anys, ha quedat en segon pla, perquè no hi ha foto impactant però, se suma a la tragèdia i a la tristor que és normal que envaeixi qualsevol persona que ho vegi, sobretot si té fills.

Veus la imatge. Els polítics europeus encara ara discuteixen què val fer amb els refugiats. Continuaran els morts en camions o a les aigües de la Mediterrània. La imatge d'aquest xiquet potser quedarà en una icona del moment però, serà oblidada, fins que torni a ocórrer. 

Veus la imatge. Alguns ajuntaments s'ofereixen a acollir refugiats. Famílies s'ofereixen a acollir refugiats. Els governs europeus continuen parlant de xifres, continuen sense donar solucions.

Veus la imatge. Encara hi haurà algun desgraciat que dirà que a Europa no hi cabem tots.

Si les morts de persones són tragèdies, les morts de criatures per les guerres i la manca de cooperació internacional són imperdonables.

La immigració deixa Europa amb el cul a l'aire

Portem uns mesos amb contínues notícies de morts de persones que marxen dels seus països per trobar una vida millor a Europa. Itàlia, Grècia, Àustria, Turquia, són notícia aquests mesos per l'allau de refugiats que reben i per les tragèdies personals que comporten. 

La imatge d'un xiquet de 3 anys mort ofegat en una platja turca ha estat de gran impacte. Una vida per davant truncada perquè els països desenvolupats no faciliten la migració de persones que en tenen la necessitat. Preferim aixecar tanques. Una vida per davant que estava en edat de jugar, de xalar, truncada perquè els països desenvolupats, en altres temps explotadors de l'Àfrica i de l'Àsia, no volen que els aleshores súbdits dels col·lonitzadors, ara cerquin una vida millor a Europa. Els governants sempre tenen excuses. Hi ha qui se'ls escolta sense fer memòria dels temps en què de països com Espanya marxava la gent per poder sobreviure o per tenir una feina -i és mentida que tothom marxés amb papers i contracte-.

Hi ha ciutats, no governades per la dreta, que s'han oferit a allotjar refugiats. És una iniciativa que hauria de seguir el mateix govern espanyol, cada un dels governs europeus, i no deixar-ho a les ciutats, amb els seus escassos recursos, i molt menys a la població civil. Una cosa és la voluntat d'ajudar de la gent i l'altra aprofitar-ho des del govern per no moure ni un dit.

dimecres, 2 de setembre del 2015

Modular les lleis segons els propis interessos

Xavier Garcia Albiol veu com una cosa molt normal que el govern espanyol promogui una reforma exprés del Tribunal Constitucional per poder frenar el procés català. És més, diu que no es poden modular les lleis en funció dels propis interessos. Curiós, no? Pensava que precisament, aquesta reforma exprés, n'era una de modulació d'aquestes. La lògica del PP sempre és la mateixa: polititzar la justícia per resoldre allò que políticament no poden o no volen resoldre. I aquest és un episodi més de tot plegat. I mentrestant, continuen ajudant a augmentar la probabilitat de victòria del Sí. Fantàstic. El problema és que també continuen augmentant la crispació i alimentant el virus de la divisió del qual parlava Rajoy l'altre dia.

dimarts, 1 de setembre del 2015

El virus de la desunií: inhabilitar el President

Fa ja un grapat d'anys que el PP i el PSOE van posar-se d'acord per aprovar la llei de partits. Una llei feta a mida per il·legalitzar els partits independentistes bascos al més mínim indici de relació amb el terrorisme, encara que fos per no condemnar-lo explícitament. Va ser un canvi de la legalitat presentat com un marc legal general però, era un tratge fet a mida.

Avui s'ha sabut que el PP vol canviar les regles del joc, aquest cop per impedir la independència de Catalunya. Volen canviar la llei perquè el Tribunal Constitucional pugui inhabilitar de forma ràpida el President de la Generalitat si declara la independència del país. Un altre tratge fet a mida. Suposo que el PSOE s'hi sumarà, encara que vulgui mostrar el descontent per la tramitació urgent a final de legislatura.

Amb això què vol aconseguir el govern espanyol? Fa poc que Rajoy parlava del virus de la desunió. Aquí tenim un altre exemple d'aquest virus, i tornem a veure com ve de Madrid, que no és a Catalunya. A Catalunya hi ha els polítics del PP treient pit, ells que no representen la majoria de catalans, com volen fer pensar quan parlen de majoria silenciosa, i que no la representaran mai, perquè no volen. Els seus vots es recullen fora, no aquí.

Iceta també dóna per bona la banalització del nazisme

Miquel Iceta creu que la carta de Felipe González als catalans és el "consell d'un bon amic" i hi està completament d'acord. D'un bon amic seu potser, encara que amics com aquests no en calen gaires. És la carta d'un home que prometia molt i que va anar decaient, abandonant l'obrerisme i el socialisme, i esquitxat per escàndols com els GAL, el cas de terrorisme d'estat que va marcar el final del seu mandat. És el consell d'un bon amic que ens compara amb nazis i feixistes. I ell, com Duran, hi està d'acord, no hi veu objeccions. La deriva del PSC, la necessitat de trobar un lloc en la política catalana, perdut ja el de l'esquerra catalanista.

Aquest bon amic està contra el federalisme i contra canviar la injustícia cap a Catalunya. Però, com que és un bon amic, Iceta accepta de bon grat el seu consell, encara que ens insulti.

I diu que faríem bé d'escoltar-nos Felipe. Felipe, el "sant Cristo gros" dels socialistes catalans, a qui encara treuen en processó als mítings per intentar arreplegar vots a l'Àrea Metropolitana de Barcelona entre els socialistes de tota la vida.

No tenen vergonya.