dilluns, 28 de gener del 2013

#Ambaixades #PSC i #atur

Per si autonomies com Catalunya volen fer feina a l'estranger per obrir portes internacionals als seus conflictes amb Espanya, el govern central vol posar límits a les accions dels governs autonòmics a l'estranger. Recomanacions sobre viatges, control de les "ambaixades", relacions internacionals,... És un pas més en la recentralització del govern espanyol. Ara bé, també he de dir que les "ambaixades" catalanes sempre m'han semblat com el partit de costellada de la selecció catalana de futbol. Molt de simbolisme però, a la pràctica un esforç innecessari.

El PSC sancionarà econòmicament els diputats que no van trencar la disciplina de vot, simplement perquè no van votar ni a favor ni en contra de la declaració de sobirania. Tot quedarà en això, en una sanció econòmica i el partit continuarà amb la seva línia pro PSOE. I els diputats discrepants continuaran dins del partit, aguantant. Serà que no discrepen tant de la línia de Pere Navarro.

Article dur però, clar, sobre què pensa Santiago Niño Becerra quant a l'atur. Espanya ha de potenciar els territoris amb possibilitats i dissenyar solucions a mida per als territoris que no en tenen. La reforma laboral va fer-se per permetre acomiadar a un cost menor i no per crear llocs de treballs, perquè no es pot crear feina per llei.

diumenge, 27 de gener del 2013

El #PSC de Chacón

El diari ARA recorda quan Carme Chacón el 1999 era partidària del dret a decidir i s'emmirallava en el Quebec per resoldre els problemes d'encaix de Catalunya a Espanya. Qui sap si amb l'edat, per conviccions o per poder aspirar a dirigir el PSOE, Chacón ha oblidat allò que deia el 1999.

Jordi Barbeta escriu sobre el PSC, sobre com s'ha optat per fer un PSC sucursal del PSOE i eliminar els catalanismes i renunciar als principis originals del partit, favorable al dret a decidir. Segons Barbeta, la direcció de l'actual PSC ha renunciat als vots més catalanistes i vol evitar perdre els vots d'ideologia més espanyolista.

La gran pregunta. Per què diputats i altres membres del PSC continuen en un partit que ha renunciat a garantir el dret de decidir, encara que siguin contraris a la independència? El PSC fa massa temps que ha canviat de trajectòria i es veu poc moviment. Serà que els socialistes, i ara penso en els socialistes ebrencs, s'hi senten còmodes. Després que en clau local no esperin simpaties.


Mentre es retalla i es privatitza, com la sanitat de Madrid, el govern espanyol té 578 càrrecs a dit. 578 càrrecs per als quals no es requereix cap titulació, simplement tenir la idoneïtat per al càrrec. El problema és definir idoneïtat.


dissabte, 26 de gener del 2013

Oh!, no parlen de #Catalunya

Sopresa. Avui els d'El gran debate de Tele 5 encara no han parlat de Catalunya. Suposo que ho faran, encara que sigui al final. Ara mateix parlen de corrupció. El cas Bárcenas dóna continguts de sobres, i de passada permet repassar la resta de casos.

Llegeixo que Montserrat Tura planta cara a un membre del PSC que li demana que deixi de criticar els seus companys i que treballi més. La mentalitat dels partits, dels membres dels partits que posen el partit per sobre de tot, ja té aquestes coses. Se'n diu sectarisme, fanatisme de partit. La llibertat d'expressió i de pensament no és permesa si altera el dogma partidista. No importa si la teva reflexió personal et duu a pensar diferent, a pensar que les coses no es fan bé. Tot sigui pel partit. I que consti, no tinc gaire simpatia per Montserrat Tura. Recordem que anava a demanar l'alliberament de peatges abans de ser al govern, i també recordo que defensava la interconnexió de xarxes en temps del PHN. Però, allò que es fa bé s'ha de reconèixer.

El PSC continua la seva deriva cap al no res. 

divendres, 25 de gener del 2013

#Gossip i l'ús pervers de l'anonimat

Gossip, una aplicació per a iPhone que permet comentar qualsevol cosa de forma anònima. L'anonimat, mal utilitzat, ja se sap que és perillós. Hi ha experiència amb això des dels primers llocs de conversa a Internet, com les BBS, els IRC o els fòrums, arribant a les actuals xarxes socials. L'anonimat es pot garantir sempre, perquè en qualsevol lloc hom es pot crear un usuari fictici. L'aplicació és una eina que permet publicar qualsevol cosa, rumors -d'aquí el seu nom-, i de forma social aquests rumors reben una qualificació de veracitat. L'aplicació, segons llegeixo, s'organitza per sales, entre les quals hi ha sales de centres educatius, és a dir, l'aplicació és utilitzada per menors, i s'han donat casos de difusió de rumors falsos i d'insults. Per això les Escoles Pies emprendran accions per evitar el mal ús -o l'ús simplement- de l'aplicació.

Com en qualsevol comentari anònim en un bloc, en una xarxa social, en un fòrum, la tasca de moderació és important i pots pecar de passar-te o de quedar-te curt. Però, sense moderació, una eina així és una eina que permet fer bulling en el cas dels centres educatius però, pot utilitzar-se també per difondre falsedats de qualsevol persona, en general, adults inclosos, afectant la seva imatge, el seu honor, els seus sentiments. No s'ha de culpar l'eina però, qui l'ha creat ha de tenir clar, després dels anys d'existència d'Internet, que l'anonimat facilita l'abús.

Nota addicional. Una aplicació només per a iPhone és una potencial eina de discriminació en el context d'un centre educatiu de menors. Els menors, a més, saben que poden falsejar la seva data de naixement a l'hora de donar-se d'alta en un servei. A Facebook ja passa, perquè hi ha menors de 13 anys que hi són gràcies a posar una data de naixement vàlida.

Gossip no és l'única aplicació d'aquest estil. Hi ha diferents comunitats anomenades "informer" a Facebook, per exemple, les quals accepten missatges per ser publicats de forma anònima. Hi ha molts informers a Facebook, com el de la UAB, però, a casa nostra hi ha, per exemple els de Tortosa, de l'Institut Montsià, de La Lira Ampostina i d'Amposta. Només heu de fer una cerca a Facebook de la paraula "informer" i les paraules que descriguin allò que cerqueu. Per exemple "informer Amposta". Potser us endureu una sorpresa. Pares, hauríeu de posar-vos al dia del tema.

Per cert, hauríeu de veure Gossip Girl.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 24 de gener del 2013

#declaraciosobirania #trancadissa al #PSC i #atur a l'alça

Declaració de sobirania aprovada. Al PSC 5 diputats no van votar per tal de no votar en contra de la declaració de sobirania. Han rebut felicitacions. Em sembla però, que si estaven a favor de la declaració de sobirania havien de votar a favor. Ara mateix lo que han fet és simular trencar la disciplina de vot i, en canvi, no ho han fet perquè no han votat, i han restat 5 vots afirmatius a la declaració. És voler ser a dins i a fora a l'hora. Les paraules de Marina Geli són clares, no podien votar contra el dret a decidir. Però, no van votar-hi a favor. Jaume Barberà a RAC 1 ha estat clar, ahir va votar Carme Chacón.

PP i Ciutadans carreguen contra la declaració i la titllen d'il·legal. Ciutadans vol que es denunciï davant del Constitucional. Una declaració política, com escoltava aquesta tarda a la ràdio per part de la presidenta del Parlament, no té cap validesa jurídica i no té sentit intentar invalidar-la. Però, a PP i Ciutadans això no els importa gaire.
Paraules sàvies de Jaume Barberà demanant la mateixa força al Parlament enfront de la situació de crisi, arran del coneixement de les noves dades de l'atur, que ha pujat a Catalunya i a Espanya. Espanya va tancar el 2012  superant el 26% de població aturada i Catalunya més del 24%. Una catàstrofe. El professor Gonzalo Bernardos ha destacat a RAC 1 que l'important no és en realitat la pèrdua de llocs de treball si no la reducció de persones que estan treballant. Diu que si no marxa gent del mercat de treball espanyol, Espanya pot arribar als 7 milions d'aturats, i que si no s'arriba i la cosa es queda en 6 milions serà per la marxa d'unes 500.000 persones. I Catalunya s'està comportant en l'aspecte d'ocupació molt pitjor que la mitjana espanyola.

La reforma educativa de Wert, la fantàstica reforma, costarà 5 cops més del previst. Després dels anys inicials, en què el cost l'assumirà l'estat, el cost l'hauran d'assumir les autonomies. Un ministeri sense competències decidint el camí dels veritables responsables i gestors de l'educació a Espanya.

Mala notícia. Llegeixo que han augmentat les denúncies en el sector de la salut, principalment per errors de diagnòstic, a causa de les retallades durant el 2012. I l'augment de les queixes no deixa de ser un indicador d'un augment de conseqüències perjudicials per als usuaris de la salut. Però, continuaran retallant.

dimecres, 23 de gener del 2013

Debat sobre #sobirania amb divisió al #PSC i #CiU

Dia de debat de la declaració de sobirania al Parlament.

El PSC vol votar en contra i prohibeix trencar la disciplina de vot. Per dignitat, qui pensa que ha de votar una altra hauria de votar segons creu i no obligat pel partit. Ja veurem si és així o no. I si això provoca un daltabaix al PSC no importa, al cap i a la fi, els abanderats del catalanisme ja fa temps que són la delegació del PSOE a Catalunya.

D'altra banda, CiU té un problema intern que continua després de la moció contra Duran i la rèplica des d'UDC. Pelegrí reptava CDC de replantejar la coalició si no estan còmodes, mentre la portaveu del partit, Marta Llorens, qui fa poc parlava en comptes de Duran per explicar la no dimissió d'aquest, retreia CDC de tenir la seu embargada pel cas Palau. Llorens s'ha disculpat per no respectar la pressumpció d'innocència. La incompetència dels polítics es fa evident sovint, tant a Catalunya com a Espanya. Si fessin declaracions diríem que se'ls ha escalfat la llengua però, ara se'ls escalfen els dits i piulen a Twitter sense pensar. I a sobre ho feia algú d'UDC, que amb el cas Pallerols ha quedat en evidència.

L'economia espanyola l'any passat va caure un 1,3% l'any 2012. En canvi ahir Espanya va captar un rècord de 24.000 milions d'euros en bons a 10 anys. Malgrat l'incompliment dels objectius de dèficit -després volen sotmetre les autonomies-, la prima de risc no puja i es capten milions en bons a un interès baix. Ja ho diu Amador G. Ayora a El Economista, és el miracle espanyol.

Quant al cas Bárcenas, ja que el PP vol transparència, els tècnics d'Hisenda s'ofereixen a fer ells l'auditoria dels comptes del PP, que segons sembla seria més profunda que una auditoria externa. Coses bones. No cal anar a contractar una auditora externa i l'exercici de transparència pot ser major si, com diuen s'entra més a fons. Voldrà el PP?

Llegia l'altre dia que havien interceptat un furgó que transportava 650 kg  carn de porc i 15 litres de sang en condicions inadequades a Amposta. Avui llegeixo a Facebook que la furgoneta en qüestió torna a prestar servei i que les condicions de transport han estat les mateixes des de fa temps. Si això és així, lo mínim que hauríem de saber és de qui és proveïdor el propietari de la furgoneta per no anar a comprar més carn allí.

Per cert, els carnavals de Cadis, amb xirigotes plenes de tòpics i mentides sobre els catalans. PP i companyia aconsegueixen enfrontar les persones per servir la seva causa política. Per cert, tant de criticar el PER i el govern espanyol sembla que accedeix a reduir les jornades mínimes de 35 a 20 per accedir a la renda agrària. No és ni millor ni pitjor però, totalment contrari als plantejaments del PP, un cop més.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 22 de gener del 2013

Les excuses del #PSC i la càrrega de la gent gran

Surrealista és el tema de la declaració pel dret a decidir que s'ha de debatre al Parlament. És escoltar Pere Navarro o qualsevol altre membre de la direcció del PSC i desconnectar, perquè tot són excuses, tot és jugar amb el significat de les paraules i cercar arguments. Segons Navarro només el PSC vol el dret a decidir perquè els partits que han promogut la declaració sobiranista van més enllà. Primer no volien que es parlés d'independència. Un cop es va treure aquest punt de discrepància els socialistes han cercat altres excuses per no recolzar la declaració. Legítima la postura però, no cal marejar-nos tant.

CDC de Barcelona carrega contra Duran pels seus posicionaments quant al camí cap al dret a decidir i l'estat propi -clars, encara que Duran també juga amb els significats de les coses-, i culpant-lo de la davallada electoral del 25-N. Molt em temo que això serà una anècdota i que serà una mica de soroll.

Calla, sembla que UDC s'hi torna, i Josep Ma. Pelegrí proposa CDC que es replanteja el futur de la coalició. Però, tranquils, la sang no arribarà al riu.

Interessant article sobre la sanitat privada i les suposades avantatges que suposa en eficiència i resultats signat pel metge de família i professor de la Universitat de Saragossa Rodrigo Córdoba. L'autor diu que no hi ha evidència dels bons resultats principalment per l'opacitat de les empreses que gestionen la sanitat privada. La privatització de la gestió fins ara s'ha vist que comporta sobrecostos, pot augmentar les llistes d'espera, reducció de professionals, contractació de nous professionals més mal pagats, etc.

Lagarde ja té un company d'arguments a favor que mori la gent gran. El ministre de finances japonès va dir, segons la notícia, sobre les persones grans "que s'afanyin i es morin", perquè això ha de reduir els costos econòmics derivats dels seus problemes de salut i atenció. Sobta que això ho digui un ministre japonès, un país que tenia per més respectuós per la seva gent gran. La pela és la pela, i passa per sobre de la humanitat.