La música emociona, reforçant sentiments. Uns cops reforça l'alegria, altres acompanya la tristesa. Però, emociona. I hi ha cops en què aquesta emoció és intensa, t'aclapara, t'impregna tot el cos. Síndrome de Stendhal potser? Música, simplement.Doncs bé, els dos cops que he assistit a la interpretació de Misatango, de Martín Palmeri, oferida pels cors Mestral de Reus i el cor La Lira Ampostina, aquest aclaparament l'he pogut notar. Emoció que et posa els pèls de punta i que t'omple el llagrimal, esperant aquella gota que el faci vessar. El primer cop, a l'auditori de La Lira, amb un escenari que feia goig, com mai no l'havia vist en una actuació de la coral. El segon aquest dissabte, a l'església del monestir de Poblet. Un marc incomparable per gaudir d'una gran obra com aquesta, amb una magnífica interpretació. No sé si és agosarat comparar-ho però, d'alguna manera, l'emoció és semblant a la que produeix escoltar el rèquiem de Mozart, el seu Lacrimosa. Bellesa extrema.
Dijous 7 de juliol teniu una oportunitat de gaudir de la Misatango a Roquetes. El lloc no serà l'idoni, per ser a l'aire lliure però, esperem que en pugueu gaudir igualment.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada