Aznar i l'Iraq

Per a alguns Aznar ha estat el president exemplar, aquell que va dur la prosperitat a Espanya. Després de fer famos la frase "váyase señor González", per fi va arribar a la Moncloa. Primer va llençar globus sonda per sospesar la popularitat de les polítiques que volia tirar endavant, es va fer amic dels convergents i va parlar català en la intimitat. Després, majoria absoluta. L'Aznar dialogant va esdevenir presoner de la majoria absoluta. Va proposar-se un transvasament per collons, va fer front al Prestige quedant en evidència però, sense assumir responsabilitats, i ens va dur a la guerra de l'Iraq, amb l'argumentació d'unes suposades armes de destrucció massiva. Armes que resulta que no es va demostrar que existissin. Una guerra iniciada amb pressa i sense proves suficients que la justifiquessin. Una guerra que han patit els ciutadans i ciutadanes de l'Iraq i que ha contagiat els països veïns.

Però, Aznar no la va patir. Potser per això, per no ser conscient de les conseqüències d'allò que va animar a fer, ara va fent conferències i donant lliçons de com tirar avant un país.

---

+ GNU FDL