dissabte, 11 d’octubre del 2014

Black i black

Aquests dies s'han estat coneixent les despeses en les anomenades targetes black de Caja Madrid per part de diferents directius de l'entitat. Blesa, amic d'Aznar, qui es va salvar del judici per l'ara ex-jutge Silva, Rodrigo Rato, ex-ministre, ex-president del FMI -que no va veure venir la crisi- i qui va dur Bankia a borsa, Gerardo Díaz Ferran o Arturo Fernández, ex-dirigents de la CEOE, entre altres.

Díaz Ferran va amollar algunes perles com dir que la gent havia de treballar més i guanyar menys per sortir de la crisi. Passat un temps ja se sap que va ser imputat per varis delictes amb les seves empreses. En un article l'any 2012 Arturo Fernández es planyia que als EUA els empresaris estaven considerats gairebé com herois, mentre que aquí se'ls demonitza. Aquest tio voldria que el caciquisme estigués regulat per llei. També l'any 2012 el mateix Fernández, conseller aleshores de Bankia, admetia que no tenia ni idea de banca però, que era conseller d'un banc. No cal donar gaires voltes al tema. La qüestió és que aquests individus, molts dels quals han donat lliçons a la societat de com s'ha de sortir de la crisi, que han parlat d'austeritat, etc., resulta que han estat gaudint de diners extra en targetes, com si ells no tinguessin ja un sou prou alt. I ara uns es fan el tonto, dient que no sabien que no aquestes targetes no eren lícites, altres diuen que tornaran els diners, etc. Em recorda l'escàndol dels sobresous dels alcaldes catalans, encapçalats per l'ex-alcalde de Sabadell però, a més gran escala. Ara falta veure la caverna mediàtica dient que Espanya està podrida, perquè amb Catalunya i el procés sobiranista es recreen quan surt un escàndol d'aquests.