dijous, 20 de juny del 2013

Baròmetre del #CEO , portes giratòries #salut i els amics del #FMI

Nou baròmetre d'opinió del CEO. Els 3 principals problemes del país, Atur i precarietat laboral, funcionament de l'economia i insatisfacció amb la política. Per fer-s'ho mirar. Un 43,9% pensa que no hi ha cap partit que pugui donar resposta als problemes. No es consideraria la població apolítica. La majoria de les persones enquestades es preocupa per la política i n'està informada. Insatisfacció majoritària amb la democràcia que tenim. Sensació majoritària d'ineficació dels polítics. ERC i CiU tenen major simpatia que la resta de partits. Un 47% vol una Catalunya independent, un 21,2% un estat federat amb Espanya. Un 55,6% votaria a favor de la independència. La intenció de vot d'ERC en un 22% enfront del 18,2% de CiU. 38-39 diputats contra 35-37. Els líders polítics són millor valorats pels votants del seu partit -objectiva, objectiva la valoració no ho és-.

I la premsa? La premsa destaca principalment els resultats d'intenció de vot d'ERC per sobre de CiU.

El País torna amb un article relacionat amb el número 2 del Departament de Salut i les portes giratòries entre l'Administració Pública i l'empresa privada. Fa gràcia -o ràbia-. Hi ha molts empresaris que volen que l'Administració s'aprimi i que sigui més eficient. Però, en realitat lo que volen és que l'Administració creï necessitats cobertes ara amb personal públic per poder accedir a contractes i sucar del diner públic. Si a sobre tenim notícies com aquestes, amb interessos creuats, els gestors de la cosa pública queden en evidència i fan indignar-se. Si es confirmen les incompatibilitats ERC ja triga a demanar dimissions. Almenys que facin això ja que continuen permetent les retallades en salut i educació.

L'FMI ara diu que calen més reformes a Espanya. Sous més baixos, reforma de pensions, augment d'impostos indirectes (i.e l'IVA). Aquests que quan eren presidits per Rato no van veure venir la crisi, que ara estan presidits per una senyora que es va expressar en termes inacceptables en relació als pensionistes, i que han recolzat una política d'austeritat que només fa que ofegar més l'economia, ara continuent demanar escanyar més la societat. Com diuen, massa "trajes". Un corresponsal de Le Figaro recorda com el salari mínim espanyol és la meitat del francès. Això i tantes altres coses. Els governs només destaquen en les comparacions amb altres països allò que els va bé. Que si allí tenen tal impost, que si hi ha aquestes condicions laborals, etc. Ara bé, no volen parlar de diferències que millorarien la situació per a la gent, com és el cas del salari mínim, una millor consideració cap a les dones embarassades, etc.

Ah! Alícia Sánchez Camacho ja no veu tan important que Método 3 respongui davant de la justícia. 80.000 euros ho han solucionat. Diu que ho donarà però, no m'interessa. M'interessa la manca de coherència per la qual, ves a saber per què, no s'ha volgut arribar al fons del tema i s'ha acordat tancar-lo fora dels tribunals. No pot negar que de cara a l'opinió pública això estèticament fa mal.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)