dijous, 3 de setembre del 2015

Una imatge

Veus la imatge. Un xiquet de 3 anys mort, estirat a la platja. Penses en la teva filla, quan tenia 3 anys, o ara que en té més, la fragilitat, les ganes de jugar, les ganes d'estar amb la família, les ganes de descobrir coses, la innocència,... El seu germà, mort amb 5 anys, ha quedat en segon pla, perquè no hi ha foto impactant però, se suma a la tragèdia i a la tristor que és normal que envaeixi qualsevol persona que ho vegi, sobretot si té fills.

Veus la imatge. Els polítics europeus encara ara discuteixen què val fer amb els refugiats. Continuaran els morts en camions o a les aigües de la Mediterrània. La imatge d'aquest xiquet potser quedarà en una icona del moment però, serà oblidada, fins que torni a ocórrer. 

Veus la imatge. Alguns ajuntaments s'ofereixen a acollir refugiats. Famílies s'ofereixen a acollir refugiats. Els governs europeus continuen parlant de xifres, continuen sense donar solucions.

Veus la imatge. Encara hi haurà algun desgraciat que dirà que a Europa no hi cabem tots.

Si les morts de persones són tragèdies, les morts de criatures per les guerres i la manca de cooperació internacional són imperdonables.

La immigració deixa Europa amb el cul a l'aire

Portem uns mesos amb contínues notícies de morts de persones que marxen dels seus països per trobar una vida millor a Europa. Itàlia, Grècia, Àustria, Turquia, són notícia aquests mesos per l'allau de refugiats que reben i per les tragèdies personals que comporten. 

La imatge d'un xiquet de 3 anys mort ofegat en una platja turca ha estat de gran impacte. Una vida per davant truncada perquè els països desenvolupats no faciliten la migració de persones que en tenen la necessitat. Preferim aixecar tanques. Una vida per davant que estava en edat de jugar, de xalar, truncada perquè els països desenvolupats, en altres temps explotadors de l'Àfrica i de l'Àsia, no volen que els aleshores súbdits dels col·lonitzadors, ara cerquin una vida millor a Europa. Els governants sempre tenen excuses. Hi ha qui se'ls escolta sense fer memòria dels temps en què de països com Espanya marxava la gent per poder sobreviure o per tenir una feina -i és mentida que tothom marxés amb papers i contracte-.

Hi ha ciutats, no governades per la dreta, que s'han oferit a allotjar refugiats. És una iniciativa que hauria de seguir el mateix govern espanyol, cada un dels governs europeus, i no deixar-ho a les ciutats, amb els seus escassos recursos, i molt menys a la població civil. Una cosa és la voluntat d'ajudar de la gent i l'altra aprofitar-ho des del govern per no moure ni un dit.

dimecres, 2 de setembre del 2015

Modular les lleis segons els propis interessos

Xavier Garcia Albiol veu com una cosa molt normal que el govern espanyol promogui una reforma exprés del Tribunal Constitucional per poder frenar el procés català. És més, diu que no es poden modular les lleis en funció dels propis interessos. Curiós, no? Pensava que precisament, aquesta reforma exprés, n'era una de modulació d'aquestes. La lògica del PP sempre és la mateixa: polititzar la justícia per resoldre allò que políticament no poden o no volen resoldre. I aquest és un episodi més de tot plegat. I mentrestant, continuen ajudant a augmentar la probabilitat de victòria del Sí. Fantàstic. El problema és que també continuen augmentant la crispació i alimentant el virus de la divisió del qual parlava Rajoy l'altre dia.

dimarts, 1 de setembre del 2015

El virus de la desunií: inhabilitar el President

Fa ja un grapat d'anys que el PP i el PSOE van posar-se d'acord per aprovar la llei de partits. Una llei feta a mida per il·legalitzar els partits independentistes bascos al més mínim indici de relació amb el terrorisme, encara que fos per no condemnar-lo explícitament. Va ser un canvi de la legalitat presentat com un marc legal general però, era un tratge fet a mida.

Avui s'ha sabut que el PP vol canviar les regles del joc, aquest cop per impedir la independència de Catalunya. Volen canviar la llei perquè el Tribunal Constitucional pugui inhabilitar de forma ràpida el President de la Generalitat si declara la independència del país. Un altre tratge fet a mida. Suposo que el PSOE s'hi sumarà, encara que vulgui mostrar el descontent per la tramitació urgent a final de legislatura.

Amb això què vol aconseguir el govern espanyol? Fa poc que Rajoy parlava del virus de la desunió. Aquí tenim un altre exemple d'aquest virus, i tornem a veure com ve de Madrid, que no és a Catalunya. A Catalunya hi ha els polítics del PP treient pit, ells que no representen la majoria de catalans, com volen fer pensar quan parlen de majoria silenciosa, i que no la representaran mai, perquè no volen. Els seus vots es recullen fora, no aquí.

Iceta també dóna per bona la banalització del nazisme

Miquel Iceta creu que la carta de Felipe González als catalans és el "consell d'un bon amic" i hi està completament d'acord. D'un bon amic seu potser, encara que amics com aquests no en calen gaires. És la carta d'un home que prometia molt i que va anar decaient, abandonant l'obrerisme i el socialisme, i esquitxat per escàndols com els GAL, el cas de terrorisme d'estat que va marcar el final del seu mandat. És el consell d'un bon amic que ens compara amb nazis i feixistes. I ell, com Duran, hi està d'acord, no hi veu objeccions. La deriva del PSC, la necessitat de trobar un lloc en la política catalana, perdut ja el de l'esquerra catalanista.

Aquest bon amic està contra el federalisme i contra canviar la injustícia cap a Catalunya. Però, com que és un bon amic, Iceta accepta de bon grat el seu consell, encara que ens insulti.

I diu que faríem bé d'escoltar-nos Felipe. Felipe, el "sant Cristo gros" dels socialistes catalans, a qui encara treuen en processó als mítings per intentar arreplegar vots a l'Àrea Metropolitana de Barcelona entre els socialistes de tota la vida.

No tenen vergonya.

dilluns, 31 d’agost del 2015

Duran s'alegra de la carta en què ens comparen amb el nazisme i el feixisme

Duran ha passat de recolzar el 9N l'any passat, d'haver recolzat el dret a decidir a les anterior eleccions catalanes, a defensar el contrari. Si no, no s'explica que agraeixi la carta de Felipe González on, a més de repetir el discurs de PP i PSOE contra el procés sobiranista, compara els independentistes amb el nazisme i el feixisme. Si mireu les seves piulades, en cap d'elles no posa cap però a la carta de González, ni li recorda el passat fosc del seu govern, ni la situació privilegiada que ocupa aquell que va d'espanyol de carrer, en altres temps abanderant l'obrerisme. Agraeix la carta i parla de seny, el mateix seny que Jordi Pujol va imprimir en el nacionalisme català i que ens ha dut a ser els salvadors de l'economia espanyola i a la vegada els més criticats i castigats des de Madrid. L'aspirant a Cambó de finals del segle XX no té cap objecció a l'atac de Felipe i sí que en té per a un procés i unes eleccions en què els catalans decidirem democràticament allò que no ens permeten definir en un referèndum. Espera algun premi de Madrid? Compte perquè també pot passar allò que Roma no premia els traïdors...

diumenge, 30 d’agost del 2015

El virus de la desunió

Rajoy alerta del "virus de la desunió" de les eleccions del 27s. Els catalans quan ens parlen del virus de la desunió podem escoltar-los i pensar que tenen raó o fer memòria i pensar si aquest virus de la desunió no ha estat incubant-se durant anys i anys fins arribar on som ara. Cal recordar els cops que des de Madrid, la premsa afí a la dreta s'ha llevat carregant contra els catalans? Cal recordar el boicot al cava català? Cal recordar quants cops s'ha posat el crit al cel per un producte etiquetat en català per error en algun lloc fora de Catalunya? Car recordar la recollida de signatures contra l'Estatut? Cal recordar que l'Estatut aprovat legalment s'ha dut al Tribunal Constitucional? Cal recordar la recentralització encoberta que ha practicat el govern espanyol? Cal recordar que tan PP com PSOE s'han unit cada cop que han vist que els catalans volíem un autogovern millor i més just? Cal recordar quants cops han tractat de nazis i de feixistes els independentistes que defensen les seves idees per la via pacífica i democràtica? Cal?

Per cert, com deia abans, PP i PSOE s'uneixen quan es tracta de fer front al procés català. Per això Felipe González, un acomodat ex-president de govern, compara el procés amb el nazisme i el feixisme

El virus de la desunió és a Madrid, Catalunya el pateix, no el provoca.