dimarts, 3 d’abril del 2012

Els pressupostos, l'amnistia fiscal i el mapa del temps #crisi #política #reformalaboral

Moltes retallades però, el ministre d'Economia diu que el deute públic s'incrementarà 10 punts, fins un 78,5% a causa de les necessitats econòmiques dels municipis. El govern espanyol assumeix que l'atur passarà dels 5,6 milions aquest any. Els brots verds queden lluny, les negacions d'arribar als 4 milions també. A canvi, tenim un govern que sembla que diu les coses com són, o no, o almenys ens pinta un horitzó negre, qui sap si per preparar-nos per quan vinguin noves retallades.


Avui els mitjans han parlat de la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat per part del ministre Montoro ahir. Els governants ja fa uns anys que es fan la foto amb una clau USB que conté els pressupostos. Ahir però, la clau anava enganxada en una cartolina que contenia un codi QR, en el qual hi ha codificada la URL on es poden consultar els pressupostos. M'ha cridat l'atenció la notícia del diari ARA afirmant que el govern havia presentat els pressupostos en un codi QR en comptes d'una clau USB. Mal titular, mal missatge, quan ni el codi conté els pressupostos ni s'ha deixat de presentar la clau USB.

El bloc Laboro parla de la reforma laboral i la relaciona amb l'amnistia fiscal del govern espanyol. I ho relaciona afirmant que l'amnistia pot provocar que acomiadaments de fa 5 anys es declarin improcedents, ja que empreses que haurien fet acomiadaments per causes objectives, si ara regularitzen la seva situació amb hisenda evidenciaran que aquelles causes no eren tals i els treballadors acomiadats podran actuar en conseqüència. Salari de tramitació des de l'acomiadament i readmissió o indemnització. Només per això ja considera que l'amnistia fiscal serà un fracàs. També parla de la no amnistia de l'IVA. Una empresa que regularitza l'IRPF haurà de declarar el corresponent IVA, s'entén.


I acabo amb una menció al govern tortosí. Ara resulta que es justifica que s'augmenti la superfície de zona blava amb la garantia que la gent pugui aparcar en superfície. Si us plau, si és evident que l'augment de zona blava té per objectiu recaptar més diners. Per què no es diuen les coses pel seu nom?

dilluns, 2 d’abril del 2012

Augment de la sanitat privada i els pressupostos beneïts per Merkel #crisi

A Espanya hi ha més centres sanitaris privats que públics, segons El Economista, un 51% contra un 49%. Les polítiques que s'estan fent però, sembla que reforçaran la implantació de la sanitat pública encara més, pel missatge implícit que diu que si vols una atenció més ràpida, un sistema menys congestionat, que et paguis una mútua. Perquè els usuaris de les mútues, com diu el conseller de Salut, hem de lloar-los per ajudar el sistema sanitari públic. Independentment d'això, l'article explica que des de la sanitat privada s'insisteix molt en el fet que els usuaris de la privada ajuden a descongestionar la pública i que, el sistema d'assegurança mèdica pública obligatòria fa que els usuaris de la privada estiguin d'alguna forma subvencionant la pública. Si al final en realitat els arguments sobre descongestió són només arguments per vendre el seu producte. Perquè són empresaris i allò que realment importa, legítimament, és la pela.

Avui els "enviats de Merkel", com diu El Mundo, han dit que els pressupostos de Rajoy van per bon camí. Curiós perquè el Financial Times posa en dubte que siguin uns bons pressupostos, que es pugui arribar a retallar la despesa tal com s'ha proposat, i critica l'amnistia a les rendes ocultes i la baixada d'impostos a les empreses. A casa nostra hi ha experts que també  es mostren disconformes amb els pressupostos, com Santiago Niño Becerra, qui insisteix que en aquests pressupostos no veu enlloc cap referència al creixement de l'economia i que amb les mesures que s'adopten sembla que tenim una línia de creixement zero o quasi zero per a una bona temporada. I sense creixement, a banda que l'economia no funcionarà, vol dir el senyor Rajoy que el crèdit a Espanya no s'encarirà més? Per cert, era amnistia fiscal o pujar l'IVA, i sembla que no volien incomplir allò que havien negat les darreres setmanes. En canvi, el propi Niño Becerra proposa un IVA de luxe, per exemple, per recaptar més diners. Xiquets, no podrem deixar de parlar de la crisi.

Per cert, el codi QR d'avui és pel ball eròtic que segurament ballen Merkel i Rajoy per aquest bon camí de l'economia espanyola.

diumenge, 1 d’abril del 2012

Diumenge de Rams #SetmanaSanta

La palma de la padrinaAvui és Diumenge de Rams. Encarem la Setmana Santa que ens durà a celebrar la tradicional Pasqua en família, precedida pel Concert de Primavera de La Lira i de la processó de Divendres Sant. Avui, dia de la palma, podem recordar el dia, quan érem menuts, que anàvem a beneir la nostra palma, el nostre palmó. La palma que aleshores i ara, podia anar ornamentada amb un llaç o fins i tot amb llaminadures. N'hi havia, n'hi ha, per a tots els gustos. La palma, aquella olor, que ara, amb la palma de Júlia, tornem a recordar cada any, tornem a recordar una il·lusió tan senzilla d'aquest dia com era anar de casa a l'església amb ella. Després la palma passa a secar-se als balcons o terrats de les cases, sempre s'ha dit que per protegir-nos de les tempestes. Efímera la vida d'aquesta petita obra d'art, sobretot les palmes de les xiquetes, amb trenes, floretes i campanetes sempre tan ben fetes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 31 de març del 2012

#29MEbre Empresaris solidaris i l'amnistia de Rajoy #crisi #salut #educació

Encara sobre la vaga general, menció especial és l'adhesió del grup L'Ebre a la vaga de dijous contra la reforma laboral. Sempre és una bona notícia veure que un grup empresarial té consciència social i no només veu les coses des de l'òptica empresarial.

Un cop més el PP fa tot el contrari que abans deia. Com recorda El Periódico, la xarxa és una gran hemeroteca que recorda que, si ara el govern espanyol amnistiarà les rendes no declarades, quan governava Zapatero denunciaven aquesta hipotètica mesura perquè mentre la gent pagava i pagava, mentre baixaven el sou als treballadors públics, els que amagaven diners tenien premi. Mentiders compulsius, vergonya de govern.

El col·lectiu de tècnics del Ministeri d'Hisenda es posiciona contra aquesta amnistia per beneficiar qui no compleix amb les tributacions, com tothom, i perquè no suposa pas la lluita contra el frau que prometia el govern. Les rendes que siguin declarades hauran de pagar un 10% del que s'"amagava", una espècie de càstig "light". La gent a qui es penalitza per no complir amb Hisenda o la Seguretat Social segur que estarà contenta de veure que les penalitzacions no són iguals per a tothom.
 
La crisi per a Espanya continua. Europa continua pressionant Espanya perquè s'implantin les reformes que han de satisfer l'objectiu de dèficit del 5,3% per al 2012. No en tenen prou amb la presentació dels pressupostos si no que volen que entrin en vigor com abans millor. I el govern espanyol també admet que mira de trobar la manera d'escurçar els tràmits parlamentaris.

Portugal reduirà 4 festius a l'any per augmentar la productivitat. I jo que pensava que ser més productiu era fer més en el mateix o menys temps. S'hauria de mesurar així la productivitat i, si Portugal redueix el nombre de festius, tenir-ho en compte a l'hora de valorar si en realitat acaben sent o no més productius. Com ens enganyen...

A Catalunya la sanitat pública insisteix més que els centres sanitaris cobrin per les prestacions no cobertes pel sistema públic de salut. Algunes prestacions, com algunes vacunes per a criatures (rotavirus i pneumococ), no són dins del calendari obligatori i si les vols posar a ton fill o ta filla, has de comprar-les i pagar l'administració al CAP. En aquest cas, se suposa que això canviarà si per fi s'unifica el calendari de vacunacions obligatòries amb la resta d'autonomies, perquè no pot ser que en altres llocs les mateixes vacunes entrin dins de la cobertura pública. La sorpresa també és que la llista de conceptes pels quals es cobra aparegui d'un dia per a l'altre als CAP. Diuen que és una ordre del 2005. A la gent l'únic que se li està ensenyant és que com estem en crisi ara cal cobrar per coses que fins ara no pagava i, per tant, a la pràctica, que se li estan reduint prestacions, encara que sobre el paper no sigui així. Cobrar per una còpia en suport òptic d'una prova radiològica, té sentit? No sé fins quin punt qualsevol usuari no hauria de tenir sempre la còpia de les seves proves i dels seus informes, al cap i a la fi són els seus problemes de salut.

També a Catalunya s'han conegut els resultats de les proves de competències bàsiques de quart d'ESO, i resulta que Matemàtiques i Anglès són les matèries més mal parades. Dues de les matèries més importants, per no dir les més importants, les que tenen pitjors resultats. Amb l'Anglès a Catalunya i Espanya tenim un problema. Qui assoleix un bon nivell de llengua no ho fa pas gràcies a l'escola si no que sempre resulta que ha anat a acadèmies, a l'Escola Oficial d'Idiomes, ha fet estades a l'estranger però, amb l'escola i prou no n'ha tingut prou.

divendres, 30 de març del 2012

Després de la #vagageneral i de les eleccions andaluses, els pressupostos #crisi #29M #29MEbre

El dia després de la vaga general el govern espanyol fa públiques les retallades post-eleccions andaluses. Una retallada de 27.000 milions d'euros per assolir el dèficit del 5,3% aquest any. Congelació de sous de funcionaris, no renovació de contractes -eventuals entenc-, no cobriment de jubilacions,..., pujada de l'impost de societats per a les grans empreses,... I, mesura criticada en el seu moment pel propi Rajoy, amnistia per rendes no declarades. Amb això es persegueix regular rendes i començar a combatre el frau fiscal, suposo. No deixa de ser injust però, per a la resta de societat. 

Público destaca també que es retallen en més de 1.500 milions d'euros les polítiques actives d'ocupació. Assumit que no es crearà ocupació, el govern espanyol potser ha pensat que no cal invertir en una causa perduda?

Santiago Niño Becerra pinta, com acostuma a fer, un futur negre per a Espanya el 2012 i el 2013. La retallada que ha de fer el govern aquest any la seguirà la retallada que caldrà el 2013 per reduir el dèficit fins el 3% compromès amb Europa. I tot acabarà afectant les famílies amb més impostos i preus més alts, a més de patir per la feina, i veient que l'Administració redueix els seus serveis amb tanta aprimamenta. A pagar, els de sempre. Quina solució hi ha? No ho sé però, estic tranquil perquè sembla que ni opinadors i polítics tampoc.

Avui era digne d'estudi el punt de vista dels mitjans de premsa escrita. Les portades d'avui dels mitjans conservadors han qualificat de fracàs la vaga. "Huelga poco general", l'ABC, "Derrota sindical", El Mundo, "29-M: día laborable", La Razón, "Huelga parcial", La Vanguardia, amb extra d'imatges del vandalisme d'individus que no són representatius de la gent que va fer vaga ahir. I amb això em quedo. Els mitjans han insistit en les imatges dels vàndals cremant contenidors, intentant trencar vidres, i la policia carregant. De vegades sembla que aquesta és la imatge que es vol donar de les mobilitzacions, simplement per desmobilitzar la gent, que majoritàriament és pacífica.

dijous, 29 de març del 2012

Coses sobre la #vagageneral #29MHuelgaGeneral #29M #29MEbre

Avui faig vaga general i vaga de consum -excepte el de la xarxa, per seguir la jornada-. Una vaga general, com totes les mobilitzacions que darrerament es produeixen, precedida de les desqualificacions de polítics, determinats mitjans i tertulians. Desqualificacions indirectes que ataquen els convocants, els sindicats, com si tothom qui faci vaga estigués d'acord amb aquests. Desqualificacions que alerten de possibles actes de violència, quan se sap que la violència no serà, almenys en la gran major part de casos, causada pels vaguistes si no pels vàndals de sempre. Desqualificacions sobre els piquets, que darrere de la seva tasca informativa amaguen certa coacció perquè qui vol exercir el seu dret al treball pugui treballar. Amaguen però, els arguments de la gent per sortir al carrer, igual que amaguen que els violents són sempre els mateixos i que aprofiten qualsevol excusa per practicar la violència, igual que amaguen que també hi ha qui voldria fer vaga però, sap implícitament o de forma subtil ha tingut coneixement que si fa vaga potser li queden els dies comptats a la feina. I ara, amb la reforma laboral, encara és més fàcil que els facin fora de la feina.

Diuen que la vaga general ens farà quedar malament davant d'Europa, perquè observa la seriositat del país. Ara bé, segons publica El País, Europa veu la vaga general com una mesura del suport social de les reformes de Rajoy. Europa vol més reformes i ràpid. Però, tenim a les nostres mans mostrar que no hi estem pas d'acord. I potser seria el moment que Espanya deixés el camí que ha seguit Grècia i que Europa vegi el perill que Espanya faci fallida i provoqui un veritable daltabaix a la zona euro. Potser m'equivoco, no ho sé.

Un recull de premsa del Parlament Europeu publica un article de Joaquín Estefanía que diu que Espanya va cap a una economia de guerra. Malgrat les retallades l'economia espanyola continua malament. Malgrat Rajoy, que ens havia de salvar, amb el seu programa electoral ocult, les coses continuen sense anar bé. Europa no ho veu clar, les mesures de creixement no es veuen.

A Alemanya, gràcies a la fantàstica legislació laboral que permet tenir contractes de merda, altrament anomenats "minijobs", milions de dones quan es jubilin tindran una pensió que les condemna a la pobresa. Gràcies a Merkel. I és que mentre els empresaris hauran tirat endavant la locomotora alemanya, els que han posat el carbó perquè funcioni hauran guanyat ben poc. Penso en quan diuen de rebaixar les cotitzacions socials a Espanya i tremolo, perquè això ha de tenir conseqüències a la llarga, inevitablement.

El Regne Unit, un dels altres llocs on sembla que les coses van fantàsticament, entrarà en recessió aquest trimestre segons l'OCDE. Vaja, com pot ser?

I acabo amb una dada. Llegia ahir que la ministra de Treball, la que defensa la reforma laboral, no ha treballat més que en càrrecs públics des de que va començar a "treballar". Algú que ha viscut sempre de la política, en partits o institucions, decideix sobre el futur dels treballadors del país? I això es pot extrapolar a la Generalitat, consells comarcals i ajuntaments. Gent que, bé des dels seus càrrecs electes, càrrecs de confiança o càrrecs de partit, parlen del mercat de treball com si fossin capaços de fer-se la idea dels problemes d'un treballador a la mercè del seu empresari amb la reforma, o parlen dels aturats, com si hi fossin solidaris, quan ells se saben salvats de quedar-se sense feina gràcies a la política. I aquests s'atreveixen després a criticar el sistema, a criticar sindicats i patronals per les subvencions, o els treballadors públics pels privilegis. Que trist.

Acompanya l'apunt el codi QR de la canço "Birth, School, Work, Death", dels The Godfathers, una línia de vida que ningú no té assegurada actualment.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 28 de març del 2012

Demà #vagageneral #crisi #reformalaboral

Demà faré vaga. La faré, malgrat que els sindicats no s'ho han guanyat, malgrat que conec uns quants sindicalistes, bàsicament alguns alliberats, que no em sembla que siguin qui millor pot defensar els seus companys. Però, la faré perquè crec que cal defensar allò que penso, i perquè penso que pot servir per a alguna cosa, encara que sigui amb una probabilitat baixa. Faré vaga perquè penso que no només pot beneficiar, si s'aconsegueix alguna cosa, els treballadors actius si no els aturats, ves a saber, potser fins i tot els autònoms, no se sap mai.

Malgrat això, hi ha qui no farà vaga, i això cal respectar-ho.

Respectar però, no vol dir compartir. I no vol dir compartir alguns argumentaris que podem escoltar als mitjans, a càrrec de tertulians que es flagel·len per ser pobres assalariats privats/autònoms, com si no anés amb ells. Perquè normalment els tertulians aquests, a més de tenir un color polític definit, no pateixen pas per arribar a final de mes, o almenys vista la seva intensa activitat tertuliana afegida a la seva feina, no haurien de patir.

Aquest matí a RAC 1 escoltava com deien que la reforma laboral era necessària i associava la situació anterior amb la pèrdua de llocs de treball. Però, s'obviava que durant l'augment exagerat del mercat immobiliari, quan la gent preferia treballar a l'obra i no estudiar, s'estava potenciant un model econòmic basat en una indústria sense valor afegit, dèbil davant l'esclat de la bombolla. Es va potenciar, i penso que amb la reforma laboral es continua potenciant, un mercat laboral orientat a treballs de baixa especialització, que permet sous menys baixos, i ara major rotació, en comptes de potenciar un model industrial basat en la innovació, en el valor afegit. Es parla molt de l'empreneduria però, no tant en el canvi de model. De fet, ahir encara havíem de llegir que els constructors volen més obres, disfressant-les de necessitats per pagar el manteniment de les carreteres estatals.

El bloc Laboro publica avui unes quantes dades sobre la vaga, sobre si et treuran diners, si has d'avisar amb anticipació, etc. Molt interessant, com altres apunts que s'hi poden llegir. Vivenç Navarro també parla de la vaga i dels motius per anar demà a la vaga.

I Mentrestant Mario Monti diu que la crisi a l'eurozona ja arriba al final.