#política #crisi Integrar-se més dins del PSOE

Si és que els socialistes catalans potser no veuen que el PSOE els ha fet ballar la seva música durant massa temps i que han quedat en evidència repetidament fent més costat al PSOE que no als interessos de Catalunya. És clar que després sempre hi ha uns arguments tipus que tots els polítics socialistes segueixen, tots diuen les mateixes coses, perdent la credibilitat de qui demostra que diu el que pensa i raona. Francesc Vallès, cap de llista per Tarragona del PSC a eleccions espanyoles del 2008, pensa que el PSC s'ha d'integrar més dins del PSOE, per fer-hi crèixer el discurs federalista. Potser n'hi ha prou de pensar en clau PSOE i pensar més que quan no t'escolten, quan t'imposen les coses, millor fer el teu camí. Bé, això és cosa dels militants. Ja s'ho faran.

Avui ha començat el Mobile World Congress, la cita anual de la telefonia mòbil, a Barcelona. Durant uns dies Barcelona és la capital de les comunicacions mòbils, el lloc on es presentaran les novetats en terminals i tecnologies relacionades. Una oportunitat de negoci per al país, un benefici per a la ciutat. Esperem que aquest any alguns hotelers no es passin de llestos, com va passar l'any passat, per cert.

Ep, continua la comunicació de retallades. La consellera d'Ensenyament ha anunciat que es paralitza el desplegament del projecte educat1x1. Però, també ha dit que els barracons continuaran durant més temps. Quant als barracons, què voleu que us digui. Ja fa uns quants anys que treballo en un barracó i al final et resignes... Quant al projecte de digitalització de l'aula, penso que ha estat tot plegat una cosa precipitada, que tenia pinta de voler implantar de forma artificial les TIC a l'aula, i a més discriminant tecnologies, amb un model privatiu de difusió del coneixement, i discriminant els alumnes respecte dels d'altres autonomies. Celebro que es paralitzi, sempre i quan es mantinguin els plantejaments futurs d'introducció de les TIC en l'actualitat de l'aula de forma gradual i natural.

Parlant de retallades, avui al programa El Secret de Catalunya Ràdio [podcast] han parlat amb Salvador Alemany, president del consell per a la reactivació econòmica, un consell d'experts entre els quals hi ha Germà Bel. Hi era també el col·laborador del programa, l'economista Ramon Adell, qui ha fet menció de l'article d'ahir diumenge de Jordi Barbeta a La Vanguardia, on explicava per què Catalunya té els impostos més alts d'Espanya. Com deia el professor Adell, després de llegir un article així, un se sent més independentista.

+ GNU FDL

#política #dretsautor #Sinde Els Goya de la llei Sinde

Aquesta nit se celebra la 25a edició dels primes Goya del cinema espanyol. A banda de les travesses per saber qui guanyarà premis, també és notícia el fet que els premis van acompanyat de polèmica. El president de l'Acadèmia Espanyola del Cinema, Álex de la Iglesia, dimitirà del seu càrrec després de la cerimònia, en desacord a com s'ha gestat la reforma de la llei de propietat intel·lectual, amb una manca de diàleg i recolzament de només uns interessos determinats. La catifa vermella havia de ser un dels lloc de protesta contra la llei al pas de la ministra de cultura. El col·lectiu Anonymous s'hi ha concentrat. Però, també diuen les notícies que aquest col·lectiu ha fet caure el web dels premis. Aquest aspecte de la protesta, tot i estar en contra de la reforma de la llei, no és acceptable.

Avui, per cert, un article d'opinió d'Anna Manso al diari Ara, simplificava molt les coses quant a la polèmica sobre els drets d'autor. Segons ella, tant SGAE com consumidors tenen molta barra. Segons ella qui vol cultura lliure, confonent termes, té molta barra. Hauria de documentar-se sobre què és cultura lliure, penso, abans de referir-se al sector de consumidors que ho vol tot gratis, del que vol que la indústria cultural canviï de rumb, deixi de criminalitzar les còpies privades i al mateix temps pari la mà per rebre els diners del cànon, una indústria que eliminaria, de ben segur, la possibilitat d'utilitzar llicències lliures per així facilitar-se el control de l'explotació de drets.

Deixant això de banda, i continuant amb la compartició de coneixements de forma lliure, una de les plataformes que facilita la difució de coneixement amb llicències lliures és Flickr. L'usuari pot decidir la llicència amb què publica les imatges que hi penja. En el meu cas hi publico amb llicència Creative Commons Reconeixement - Compartir Igual, una llicència lliure i amb comportament copyleft. Doncs Flickr, on tinc compte des de fa 6 anys, compleix ara 7 anys. I que duri.

+ GNU FDL

#política #crisi Egipte, el dia després

Avui Egipte ha estat el focus d'atenció informativa el dia després que Mubàrak abandonés el poder. Actuacions judicials contra l'ex-president, el camí cap a la democràcia assegurat per l'exèrcit, la gent organitzada per retornar els llocs de les manifestacions al seu estat anterior a la revolució, eliminant pintades, repintant les voreres,... Una revolució exemplar fins ara. Al mateix temps els altres règims són notícia. Algèria sortia també avui als informatius per la repressió de les manifestacions que se celebraven avui per protestar contra el govern. Seguirà el mateix camí que Egipte? Faran alguna cosa els governs occidentals per pressionar els governs dictatorials del món àrab perquè abandonin el poder?

Per cert, parlant de governs occidentals, la visita a Guinea no deixa de ser una posició contradictòria amb la defensa de la democràcia que se suposa que fan els que han anat a conversar amigablement amb el dictador Obiang. Obiang ha prohibit que els mitjans de comunicació informin sobre els esdeveniments d'Egipt i de Tunis. Gran demòcrata l'home. "Cuando las barbas de tu vecino veas quemar...". Em pregunto què fan polítics i, si no m'equivoco, empresaris, anant a tenir tractes amb un règim dictatorial? Sí, ja ho sé, s'ha fet tota la vida però, no per això hem d'acceptar-ho.

El director del Servei Català del Trànsit, Joan Aregio, diu que es frivolitza quan es diu que permetre velocitats majors que 80 km/h a les entrades de Barcelona. Què ha de dir? És un càrrec polític i fa declaracions des de l'òptica política. De la mateixa manera, des de l'òptica política es va decidir que el director del Servei Català de Meteorologia no podia continuar ocupant el seu càrrec per discrepar amb el govern sobre els beneficis i perjudicis que les mesures sobre la velocitat impliquen per a la qualitat de l'aire. Sé que estadísticament se sap que la reducció de la velocitat implica millor qualitat de l'aire i menor risc d'accidents. Ho sap el senyor Aregio. Una altra cosa és que a mi m'emprenyi haver d'anar a 80 km/h només sortir dels túnels del Garraf. Però, si aquesta és l'única mesura possible o l'única que hi ha actualment, el govern no pot anar alegrement dient frívols els que els critiquen. Frívol és dir que s'eliminaran els 80 km/h i després no fer-ho, adoptant un sistema de velocitat variable, i voler fer-nos creure que allò que escoltàvem abans de les eleccions no ho vam escoltar.

Un comentari final. L'Agència de la Salut Pública de Barcelona exigeix que en el musical "Hair" no apareguin cigarretes enceses a l'escenari. Això és una cosa que trobo fora de lloc. És com prohibir que tots els fotogrames de les pel·lícules que s'emeten on apareix algú fumant siguin eliminats o retocats. Si forma part del guió no s'entén la prohibició. S'ha de tenir una mica de sentit comú.

+ GNU FDL

#política #crisi #Egipte Adéu a Mubàrak

Aquesta tarda escoltava a la ràdio que el president d'Egipte, Hosni Mubàrak, havia renunciat al seu càrrec i que el país quedava sota el control de l'exèrcit. 30 anys de dictadura recolzada pels governs occidentals, tombada per la primera gran revolta del segle, anomenada per alguns com una revolta 2.0, per l'ús intensiu de les xarxes socials -crec que s'exagera amb aquesta insistència en la importància de Twitter, encara que ha estat una eina important-. Aquí és inevitable recordar que un altre dictador, que es va dedicar a reprimir i a eliminar els que no eren dels seus durant quasi 40 anys, va morir al llit i hi ha encara qui l'honora i qui nega les barbaritats que va fer.

Ara queda veure quin és el camí d'Egipte després de Mubàrak, si realment anirà cap a la democràcia i quin ritme seguirà. I també queda veure si això és el principi de la caiguda dels diferents règims dictatorials del món àrab, els quals s'estan enfrontant també aquestes setmanes a revoltes populars.

Rubalcaba avui deia que la ministra Salgado ahir no va voler dir-li al govern català com havia de conduir la crisi, quan va insinuar que podia pujar els impostos per reduir el dèficit. Ja em dirà el ministre si es pensa que no sabem interpretar les coses que es diuen. Ahir la ministra li va dir al govern com havia de fer les coses. Potser se'n penedeix però, ho va fer. El govern català, per la seva banda, ha dit que no passarà del 10% en retallades i que no pujarà impostos. Veurem al final com queda la cosa, perquè això comença a cansar, aquest anar i venir de declaracions. A més, el 10% de retallades continua sent una incertesa.

M'he quedat sorprès avui quan llegia que el PP basc seria generós amb el nou partit abertzale, Sortu, si és seriosa l'aposta democràtica i no violenta que reflecteix als seus estatuts. Contrasta amb les declaracions de Rubalcaba parlant de voler evitar la legalització com partit, encara que rebutgi la violència, com es demana que facin.

+ GNU FDL

#política #crisi Els globus sonda de les retallades

Davant la crisi el govern ha anunciat que es congela la contractació de personal, excepte Mossos i professorat. Té lògica, tot i que intepreto que personal sanitari també se n'hauria de contractar si fes falta. També s'ha fet saber que es plantegen retallar els ajuts per fills, deixant-los a les famílies amb rendes més baixes. La ministra Salgado insinua que haurien de plantejar-se pujar impostos per millorar l'estat de les finances. Això li diu a un govern que diu que eliminarà, en temps de crisi, l'impost de successions. Un govern que va soltant en comptagotes la informació sobre les retallades que emprendrà. És la política del globus sonda o la de la píndola, males notícies en petites dosis per fer que al final ens les haguem empassat totes. I això penso que no és seriós.

Vull destacar un article de La Marfanta sobre la importància de comunicar i que aquest govern, malgrat que quan governava el tripartit criticava la mala comunicació, el caos comunicatiu del govern, ara queda en evidència amb els missatges que dóna sobre les mesures que adoptarà per fer front a la crisi. Una política comunicativa que penso que forma part de l'estratègia del globus sonda, o almenys ho sembla.

Avui treia pit l'amo de l'establiment de Marbella que es nega a complir la llei sobre el tabac i que ha rebut l'ordre -que ha incomplit- de tancar provisionalment per deixar-hi fumar de forma permanent. De fet sortia fumant el seu puro amb tota la xuleria. Potser té molts diners i no li fa por quedar-se sense el negoci. O no. Em pregunto si -no li ho desitjo- algun dia ell o algun dels seus treballadors té un càncer de pulmó que amb molta probabilitat tingui a veure amb el tabac, dubtarà o no en acudir al servei públic de salut per ser tractat. Déu vulgui que això no passi. Aquests hostelers que no saben adaptar-se i donar per acabada l'època de poder fumar, disfressen el problema d'un atac d'un govern "dictatorial, marxista i terrorista". Però, és un govern que ha aprovat una llei en una cambra democràtica. Els agradi o no, és una llei amb el recolzament de la majoria de diputats, representants electes dels espanyols.

Els informatius esperaven les 21h per veure si l'anunciada compareixença pública de Mubàrak era per dir que deixava el poder. Però, sembla ser que no serà així i que ha servit per confirmar que no es presentarà a les properes eleccions, el mes de setembre. Segons sembla això ha desfermat noves protestes a Egipte. La revolta al món àrab no acaba, ans al contrari, sembla que s'escalfa cada dia més i veurem cap on condueix això. Més obertura, més fonamentalisme? Més antioccidentalisme, menys?

+ GNU FDL

#política #crisi #independència El PP, 10 punts per sobre del PSOE

Una de les notícies del dia és la publicació del baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de gener [PDF]. La notícia sobre aquest baròmetre fa referència al percentatge en intenció de vot que reflecteix, donant un 34% de vots al PSOE i un 44,1% al PP. Quant al principal problema per a Espanya el primer és l'atur, seguit dels problemes econòmics.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha reconegut que va fallar en no anticipar-se a la crisi econòmica. Pobrets, donen lliçons d'economia a tot el món i després no fan bones previsions, quan hi havia experts que avisaven. Potser Zapatero feia cas al FMI quan negava la crisi durant la campanya electoral del 2008 i fins fa relativament poc? Qui sap.

Des del PP i des de personalitats ex-PP arriben notícies sorprenents. Montserrat Nebrerar, ex-PP, ex cap de llista del PP a la presidència de la Generalitat, dóna suport a la consulta popular del 10 d'abril a Barcelona sobre la independència de Catalunya, junt amb altres persones conegudes. Estrany però, agradable de llegir que algú que combrega amb una idea d'Espanya com la del PP doni suport a una consulta popular, per molt que no comparteixi el tema sobre el qual es vota. D'altra banda, Alícia Sánchez-Camacho, cap del PP català, ha contradit el seu partit afirmant que Catalunya no rep cap tracte especial de l'Estat si no que rep el que li toca. Tot plegat sembla ben preparat. Artur Mas va a Madrid a demanar. Madrid diu que una part del que demanes sí però, la resta no. Els que no governen a Madrid s'estiren els cabells. Artur Mas torna com un heroi i, a més, el PP català fa un gest d'apropament.

Avui a la televisió es podia veure l'espectacular desnonament d'una família a Vic. De res no ha servit que els seus ingressos fossin molt baixos, amb dos crios i la dona embarassada de 8 mesos. El Banc de Santander necessitava els diners. Mentres veiem com es creen fons per evitar la catàstrofe de les entitats financeres, mentres veiem que aquestes entitats -no dic que totes- són notícia pels guanys que han tingut, famílies com la de la notícia es queden al carrer, per no poder pagar. Ara bé, aquí pocs polítics demagogs es veuen queixant-se i demanant canvis legislatius per protegir més els hipotecats.

Ep, i parlant de polítics compromesos, avui el Senat ha aprovat la llei Sinde. Sembla que els partits fan bo això que tots som pirates en potència.

+ GNU FDL

#política #crisi #municipals2011 Sortu, l'Hospital i els alcaldables

El nou partit de l'esquerra abertzale ja té nom, "Sortu" (brotar). No ho tindrà fàcil. Els partits que presumeixen de demòcrates, que van voler la llei de partits per evitar que els terroristes tinguessin representació política, ara no se'n poden avenir que un partit abertzale compleixi la llei. Ho il·lustra molt bé una vinyeta de Público, trobada a Listonauta, amb Rajoy demanant complir la llei de partits fins el 7 de febrer passat, quan passa a demanar que es canviï aquesta llei.

Parlant de demòcrates, una representació del Congrés espanyol viatja a Guinea, on entre altres s'entrevistaran amb el dictador d'aquell país, Obiang. Ja ho tenen les democràcies això de distingir entre dictadors bons i dolents.

A Tortosa ahir el ple de l'Ajuntament va acordar per unanimitat reclamar de forma urgent el nou hospital de les Terres de l'Ebre, amb una data per al projecte. Ara cal veure si l'alcalde matisarà el sentit del vot del seu grup, vist el discurs modulat en defensa del projecte i a la vegada del que diu l'actual govern català. No m'imagino la seva reacció si hagués estat novament Marina Geli consellera i hagués dit que l'hospital quedava 2 anys aparcat.

Parlant de Tortosa, Ferran Bel, com era d'esperar, repetirà com cap de llista a l'alcaldia, igual que Manel Ferré ho farà a Amposta. Amposta, punt important en el mapa electoral ebrenc pel canvi de nombre de regidors que podria fer perillar la majoria absoluta de CiU.

+ GNU FDL