Els enterraments són cerimònies tristes. Només fa dos mesos que vam enterra mon sogre i encara ho tinc molt present. Avui he anat al comiat d'Obradós (sempre l'he conegut pel cognom), músic de la Filha però, que també ho va ser de la Lira, i hi vaig coincidir de menut. Tocava la tuba. A la Lira recordo les tubes dels anys 80. Ell, lo senyor Antó, lo tio Rafel, lo senyor Víctor.
Ahir vaig assabentar-me de casualitat del seu traspàs. No m'agraden els enterraments. Però, sentia que hi havia d'anar. Ha mort una persona coneguda, conec els fills, i ha mort un músic amb qui he compartit concerts i cercavila. La Filha avui l'ha acompanyat a l'església i li ha dit adéu amb música. Alguns cops ho he viscut jo també amb la Lira. L'enterrament ha estat més trist encara. Però, amb música la tristesa és diferent. S'accentua però, també reconforta.
Un record per a tota la família.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada