L'etern problema dels trens indignes

Vaig viure 13 anys fora de les Terres de l'Ebre. Primer per estudis, després per feina. Mentres només estudiava utilitzava el transport públic per anar a la UAB i per tornar cap a casa, bàsicament. Però, un cop treballant, l'ús del transport públic ja va ser una altra cosa. Viure al Vallès i treballar a Barcelona o rodalies implica agafar trens, metros, ferrocarrils de la Generalitat,... lo que sigui. I implica patir aglomeracions de gent, endarreriments, vagues, etc. Vaig patir-ne força de vagues de Renfe, algunes de molt dures, de la mateixa que vaig patir uns trens indignes per anar de Barcelona a l'Ebre, alguns combois de rodalies amb seients durs. Gràcies al servei, ara és pensar anar a Barcelona en tren i agafar-me de tot. I la cosa no ha canviat gaire, per no dir que potser ha anat a pitjor, per la deixadesa dels governs de Madrid i de Catalunya. Perquè de voluntat de solucionar el problema no n'ha hagut mai realment. Si no, no seríem on som. Cal esperar que el govern actual de Catalunya, a més d'amenaçar Adif i Renfe, actuï de veritat.

---

+ GNU FDL