L'inici d'un camí ple d'incerteses

Avui fa un any votàvem la consulta sobre la independència que el govern espanyol va voler impedir i que ha dut el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau davant del jutge. Es complien 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Avui, un any després, el Parlament ha votat començar a trencar amb Espanya. Ahir el ministre de l'Interior recorria a l'aniversari de la caiguda del Mur per denunciar la votació d'avui al Parlament. Sense paraules. 

Avui comença un camí que no sabem on ens durà. Alguns ho veuen com quelcom negatiu, que potser. Però, és un punt de partida en un camí que sempre s'ha sabut que no seria fàcil. Hem de ser positius. Però, no per positius no hem de deixar de ser realistes i preguntar-nos quin serà el següent pas, què passarà si el Constitucional suspèn allò aprovat avui al Parlament, què passarà si s'actua contra la Presidenta,... Potser una mica de determinisme a la ciutadania li aniria bé, tot i que s'entén que per qüestions d'estratègia no sabrem què ve a continuació fins que arribi. El dubte però, hi és. Serem capaços de seguir el camí iniciat? I com ho farem?

Diuen les estadístiques que el 80% dels catalans vol un referèndum per saber què volem ser de grans. PP, Ciutadans i PSOE no s'aferren a això i s'aferren a uns càlculs que suspendrien matemàtiques a l'institut, segons el qual el 52% dels catalans no vol la independència. Defensen la majoria dels catalans que a ells els interessa, com sempre. Avui al Parlament el PP ha reaccionat a la votació mostrant banderes espanyoles i catalanes. No sabrem pas si era per provocar o per donar la nota, com si mostrar la bandera espanyola hagués d'irritar els independentistes. Ni més ni menys que la mateixa estratègia amb què el PP va encetar legislatures en què es parlava castellà a la cambra catalana, en pro d'una pluralitat que ja existia, amb les ganes reals de tocar allò que no sona. Ciutadans han continuat el camí emprés per Jordi Fernández Díaz.

A la tarda la CUP ha continuant afirmant que no votaran la investidura d'Artur Mas com president de la Generalitat. Artur Mas ha amenaçat amb l'aturada del procés. Tant uns com els altres no recorden allò que es deia que el procés no era cosa d'individualitats si no de la gent. Artur Mas era el candidat de facto de Junts pel sí. Malgrat ell molts vam decidir votar aquesta opció, per no fragmentar el vot independentista. Però, Artur Mas no era, ni de bon tros, el candidat de molta gent que va votar la candidatura encapçalada per Romeva. No ens faria res, fins i tot ens agradaria, que Mas fes un pas enrere. Altres, molt probablement militants, votants, simpatitzants de CDC, volen que el seu líder sigui el candidat a escollir. Estan en el seu dret però, llencen missatges catastrofistes i fan allò que feia Pujol, equiparar Mas amb el país. I això no és així.

A veure si veiem per fi que el procés és abans que els individualismes.

---

+ GNU FDL