Entrats en la dècada del 2000, en plena lluita contra el PHN d'Aznar, quan treballava a Barcelona, escoltar els Quicos entre setmana em feia estar més prop de casa. Suposo que no era l'únic a qui passava. Quan hi havia manifestació esperàvem el final per escoltar les jotes ebrenques contra el transvasament. El concert d'aniversari al Palau de la Música va ser el punt àlgid de tot plegat.
Mon nebot, aleshores molt menut, sempre cantava cançons dels Quicos, amb la guitarreta i el micro de joguina, i quan li cantaven "lo vi de Batea" sempre saltava amb el "jooo" quan preguntàvem qui volia un traguet. A veure si demà també salta...
Ahir vam assajar amb els Quicos, deia. I va ser un assaig diferent. Semblava ben bé un concert improvisat per a la banda, amb el seu sentit de l'humor i la seva força cantant. Demà, a gaudir!
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada