Menjar gos

A la Xina mengen gos. Avui llegeixo una notícia per una festa en què es maten 10.000 gossos a cops de bastó. Les crítiques semblen dividides entre qui veu una salvatjada matar amb aquesta crueltat els animals i qui veu malament que es mengi gos. Esglaiar-se perquè en un lloc del món es mengi gos pot semblar lògic però, pensant-ho fredament és una qüestió cultural. Aquí mengem altres animals. Conills, gallines, cargols, vaques,... Esglaiar-se pel maltractament ja és una altra cosa. Cap maltractament no ens pot deixar indiferents. Però, ja que mirem la Xina, que no hem de deixar de fer-ho, podem aturar-nos a pensar en els animals que mengem a casa nostra. Els porcs, per exemple, amb es condicions de vida que tenen en algunes granges o la mort que se'ls dóna en alguns escorxadors. O els pollastres i gallines. Que consti que malgrat que els videos aposten per no menjar animals no estic parlant d'això, si no de la normalitat amb què assumim que els animals de granga han de viure en uns espais de dimensions reduïdes -encara més quan els transporten-, amb merda per tot arreu, maltractats fins i tot quan van a morir. No cal ni parlar dels bous i com la tortura i mort dels mateixos esdevé espectacle en nom de la cultura i tradició.

---

+ GNU FDL