L'Espanya on té cabuda tothom...

Ahir el nou Rei feia un discurs que alguns, com Fernando Ónega, celebraven per integrador. Els fets i el propi discurs però, no ho demostraven. Una picada d'ullet a les sensibilitats territorials després de parlar de la unitat d'Espanya, referint-se a la pluralitat de l'Estat, o a l'agraïment final en les diferents llengües cooficials -entre les quals, si féssim cas a Fabra i companyia, no hi era el valencià-. Ara bé, a mesura que evolucionà el discurs el Rei va referir-se a les diferents sensibilitats de l'Estat, les quals tenien totes cabuda però, va matisar-ho. Totes les sensibilitats de sentir-se espanyol. Així que, en aquest nou regnat no admet el dret a decidir, igual que l'anterior. A més, com ja es va veure ahir als mitjans, no tenien cabuda les manifestacions de republicanisme. El dret a la llibertat d'expressió fou coartat sense cap justificació, cosa que el propi Tribunal Constitucional hauria d'haver denunciat.

---

+ GNU FDL