Mar i cel i el problema de fons

La Lira Ampostina presenta un any més un espectacle al final del mes de juny. Després del Fantasma de l'òpera el 2012 i de Carmen el 2013, l'espectacle preparat aquest 2014 és Mar i cel. Tot i la feina que comporta preparar un espectacle com aquest, tothom treballa amb ganes i il·lusió en una cita de La Lira que sembla ja gairebé obligada. De fet, quan s'acaba el cap de setmana la gent ja es pregunta què es prepara per a l'any vinent.

Però, preguntem-nos per què La Lira ha arribat fins aquí. Per què, tot i les ganes que s'hi posen, es crea una nova obligació en aquesta època de l'any, en què la banda ha de treballar per preparar el concert de Festes Majors, d'una major complexitat tradicionalment? Cal recordar que aquest espectacle, com els dos anteriors, i com el concert versionant Serrat del 2011, formen part del projecte "Per una escola de música amb futur". Aquesta no és l'única activitat del projecte, tot i que potser sigui la que més ressò té. La finalitat, aconseguir diners per ajudar l'escola de música de la Societat. Una escola de música, com altres, amb dificultats econòmiques i amb ajudes insuficients de l'Administració.

Abans de les passades eleccions municipals La Lira va perdre l'oportunitat de ser escola municipal de música, amb uns ingressos importants per alumne, malgrat que els socis van mostrar la seva voluntat d'aconseguir-ho. Malauradament el govern municipal va creure que això no havia de ser així. Després s'hauran aconseguit més diners però, les espectatives econòmiques eren majors, com han vist escoles de música d'altres poblacions veïnes. Sí que actualment els diners han desaparegut per a les escoles de música però, aquest tancament d'aixeta serà per a tot i no és justificació de 4 anys havent perdut uns preciosos diners.

I pensaran alguns que si La Lira és una entitat privada per què cal finançar-la amb diner públic? Fins i tot jo ho pensaria. Però, analitzem l'oferta d'educació musical pública a la nostra ciutat. Zero. A les poblacions veïnes, en algunes. L'educació musical està infravalorada a la nostra societat. A la nostra població, malgrat ser la capital de les bandes de música de Catalunya, també. No tenim escoles de música ben dotades econòmicament -o allò que donen les entitats no es veu compensat com cal-, no tenim un auditori municipal de música com cal, no tenim iniciatives musicals que no surtin de les pròpies entitats. No ens creiem que som una potència musical. Apostem per l'esport, que està bé però, potser la balança està desequilibrada. No podem esperar que la solució vingui de Barcelona, on les bandes de música tenen un paper més aviat secundari. I de Madrid, si fóssim valencians potser però, ni això, perquè el ministre Wert ha degradat encara més la música dins del currículum. La solució ha de començar des de casa, que els nostres polítics defensin el patrimoni bandístic, amb les escoles de música al capdavant.

Solucionar el problema no hauria de significar deixar de programar aquests espectacles però, no serien espectacles gairebé obligats per aquesta necessitat.

---

+ GNU FDL