dilluns, 5 de maig del 2014

Desigual

Fa un temps a la ràdio Cash & converters feia publicitat a la ràdio amb vàries falques, totes elles amb un objecte que vol deixar el seu amo perquè ja no l'utilitza. En una d'elles una consola recrimina el seu amo que ara ja no juga amb ella, ara que s'ha quedat sense braços. No va tenir gaire ressò a la xarxa, per no dir als mitjans.

Passa sovint que a la xarxa hi ha coses que s'amplifiquen i altres que passen gairebé desapercebudes, no per menys importants. I els mitjans no deixen de seguir el corrent de la xarxa i sovint mostren una manca d'iniciativa a l'hora de treure temes a la llum.

Penso que això ha passat amb la campanya de Desigual, on una dona es prova roba de la marca simulant que està embarassada, i després punxa un condó per quedar-se'n i, podem entendre, poder-se comprar així aquell vestit que tant li ha agradat. Ha passat que s'ha unit el rebombori a la xarxa amb el ressò dels mitjans però, que potser en un altre moment no hagués passat d'anècdota l'anunci, igual com altres tants anuncis tan reprobables com aquest -si és que una anàlisi profunda conclogués que és realment reprobable-.

De moment s'ha aconseguit que es parli de la marca i, qui sap, que n'augmentin les vendes.

Ja que filem prim amb la publicitat, mirem de fer-ho sempre, i filem també prim amb la propaganda dels partits, sobretot de qui ens governa, i no els seguim el joc, perquè no deixen de seguir estratègies semblants per vendre'ns la moto encara que no tingui rodes.