Ja tenim un parell d'incògnites més de l'equació resoltes.
Tenim pregunta per a la consulta i tenim data. Al final tenim un ampli acord, al qual no s'ha sumat el PSC, malgrat que fins ara s'han complit tots els aspectes que els socialistes volien complir, tot dins de la legalitat. Val a dir però, que la pregunta no és satisfactòria per a tothom. Per a mi no ho és. Sí, en tenim una i ara hem de preocupar-nos perquè la consulta es faci i sigui un èxit però,... Primer es pregunta si es vol que Catalunya sigui un Estat o no. I a continuació, en cas afirmatiu, s'ha de respondre una altra pregunta, si es vol que sigui independent. Qui es dedica a la informàtica pot tenir ja en ment un formulari que activa automàticament la segona pregunta quan es tria Sí a la primera, i que en desar-lo, si no has contestat la segona, no et deixa perquè és obligatori respondre-la. Però, això, en paper, és difícil de gestionar. Com resoldran el cas que hi hagi qui es despisti i no respongui la segona pregunta? Hi haurà una resposta per defecte, s'invalidarà el vot?
Jo, ho sento però, això de fer una pregunta inclusiva penso que és un nyap, un pedaç. Que sí, que s'ha aconseguit un acord ampli però, no deixa de ser un nyap. Fa gràcia que a sobre Joan Herrera es mostrés tan content i satisfet de la gràcia.
La data, diuen que no però, coincidint amb el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre, no deixa de ser significativa. La democràcia ha de tombar el mur de la intransigència de Madrid.
El govern espanyol, el ministre de justícia, Rubalcaba, la Caverna, ja s'han posicionat en contra. Ja veurem qui guanya. D'alguna manera o altra, Catalunya parlarà.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada