dilluns, 14 de gener del 2013

#Corruptódromo #1MillionEuroWeb a Extremadura #reciclatge

Llegeixo que existeix un mapa on es poden veure els casos de presumpta corrupció política, el Corruptódromo. Espanya, si les dimensions de l'escàndol s'han de mesurar per la quantitat de taques de corrupció que es veuen al mapa, és un país podrit. Sobta sobretot veure l'acumulació de banderes de partits indicant casos de corrupció a Madrid, Andalusia, i el litoral de Múrcia i del País Valencià. D'aquí un temps aquest mapa s'hauria d'actualitzar amb un altre de corrupció política confirmada per la justícia.

El govern d'Extremadura ha tret a licitació la remodelació del web de turisme de la comunitat autònoma per un valor d'1 milió d'euros. Si recordem, el web del Senat ja va ser motiu de polèmica pel preu desorbitat d'un projecte que es podia fer amb molts menys recursos, emprant entre altres coses programari lliure. No puc entendre bé com un web de turisme pot tenir un pressupost tan elevat i que ningú no es posi les mans al cap. Ha de ser prou sofisticat per valer això. I en època de crisi certa sofisticació no té sentit, mentre es retallen serveis.

Continua parlant-se de la campanya sobre el reciclatge d'envasos. Cada dia em fa més ràbia. Si les empreses que ho promocionen volen una major rendibilitat eliminant els envasos que no tenen el distintiu de punt verd que ho diguin però, que no juguin a confondre la gent. Un got de vidre és vidre. Una bossa de plàstic és plàstic. Plàstic és plàstic, metall és metall i vidre és vidre, en termes generals. Els matisos, fins ara no eren tan clars i de sobte ens conten una història diferent sobre el reciclatge.

Trista imatge ahir de París amb una gran manifestació contra el matrimoni entre persones del mateix sexe i la possibilitat que puguin adoptar. A banda de l'església catòlica, la dreta, com a Espanya, donava suport a la manifestació. Em sembla trist que l'Església no deixi que la gent del mateix sexe es pugui casar i adoptar. Però, més trist és que l'oposició, com a Espanya, faci d'això una batalla.

diumenge, 13 de gener del 2013

#Duran El Cavall de Troia de #CiU

Duran votaria no en un referèndum sobre la independència de Catalunya. Res de nou, no m'esperava menys. Ara bé, la coalició a la qual pertany se suposa que treballa per fer un referèndum i per defensar el sí a la independència. Què fa aleshores el líder d'un dels dos partits de la coalició defensant la postura contrària, i havent acceptat el camí emprès per CiU i ERC, ja des de l'11 de setembre? Duran juga a dues bandes, és evident. Un motiu més per demanar la seva dimissió, o perquè CDC clarifiqui les coses amb UDC. No poden desgastar la societat catalana per després dinamitar el procés des de dins. Duran, el Cavall de Troia de CiU.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 12 de gener del 2013

#Corrupció i #reciclatge

A Tele 5 debat sobre la corrupció. Duran, un dels polítics que han sortit, reproduint les declaracions que va fer l'any 2000 on deia que, si hi havia finançament irregular d'UDC, encara que no en tingués ell coneixement, assumiria responsabilitats. Ja hem vist que, ni accepta que ha hagut finançament, ni accepta dimitir, perquè van fer-ho sense que ell en tingués coneixement. Un exemple per a la ciutadania.

Fa un temps vaig posar un enllaç en un article sobre la retroalimentació de l'empresa pública i l'Administració, entre les quals hi ha circulació de càrrecs, i aquell que abans era un càrrec de l'Administració que supervisava una determinada empresa privada després passa a ser directiu de l'empresa privada, amb els problemes ètics que això comporta, tot i que legalment sigui possible. Tenim exemples d'ex-ministres i altres alts càrrecs. Precisament ahir 20 minutos parlava del cas de dos ex-consellers de Sanitat de Madrid que ara estan a l'empresa privada i "es beneficien de les privatitzacions que van fer", Juan José Güemes i Manuel Lamela. Lo que penses és que molts dels que reclamen que l'Administració s'ha d'aprimar potser ho diuen perquè el buit que deixi l'aprimamenta pensen omplir-lo amb la contractació dels serveis de la seva empresa. I en sectors com la Salut o l'Educació això per a mi és negatiu, perquè els objectius seran econòmics i no de servei.

Fa poc que a la televisió veiem un anunci sobre el reciclatge, envasonvas.cat. A la xarxa hi ha queixes sobre la campanya. ICV també s'ha queixat. Al darrere es denuncia que hi ha els interessos d'empreses, no voluntat real de clarificar on ha d'anar la brossa que llencem.

dijous, 10 de gener del 2013

#Duran

Duran no ha dimitit tampoc avui. De fet, ha acabat parlant i dient que no dimitirà perquè no ha hagut finançament irregular. Avui al matí Marta Llorens, qui ha parlat en comptes de Duran aquests dies, parlava en els mateixos termes. Igual que la portaveu d'UDC Duran vol que interpretem les seves paraules del 2000 i del 2002 d'una manera determinada, la que diu que ha d'haver sentència contra UDC i responsabilitzant Duran. Però, no ha hagut judici i a la pràctica hi ha culpables. De cara a la població hi ha culpables que s'han salvat d'un judici gràcies a un acord. Ha de dimitir o no Duran? Crec que sí però, és evident que jugant amb el significat de les coses no ho farà.

Xavier Sala i Martín, a 8 al dia, parlava de la situació dolenta en què es troba Espanya, els problemes de rescatar bancs que no són viables en comptes de deixar-los caure, i de la dificultat d'estalviar per obtenir algun rendiment. Massa dubtes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 9 de gener del 2013

#Duran no ha dimitit

Ahir es coneixia que el cas Pallerols no arribaria a judici. Un acord. Acceptació de culpabilitat, pena mínima de presó, multa i indemnització. UDC ha acceptat haver tingut finançament irregular. Com es recorda des d'ahir, Duran l'any 2000 va dir que si es demostrava que havia hagut finançament irregular d'UDC dimitiria. Però, no ha dimitit i el seu partit tampoc ha mostrat intencions de demanar-li-ho. La pregunta del milió és també si ERC farà alguna cosa davant d'aquesta situació o no. De moment de paraula Junqueras sí que ha deixat anar alguna cosa però, els fets són els que ho diran. Per cert, si dimiteix, a què es dedicarà Duran, tants anys vivint de la política?

La patronal CEOE està treballant en un nou contracte per a joves amb un sou limitat al salari mínim interprofessional. Flexibilitat, moderació salarial. El sou aniria augmentant amb la formació però, no deixa de ser una porta oberta a sous baixos. Com si avui dia la gent cobrés grans fortunes.

El setmanari "Der Spiegel" acusa Rajoy de saquejar el fons de pensions. No sé si tant però, ja ho han comentat experts que un dels usos del fons de pensions ha estat comprar deute espanyol. Un peix que es mossega la cua. Ningú no explica realment quin és l'estat d'aquesta anomenada "guardiola de les pensions", ni què s'ha fet amb els diners que hi havia.

dimarts, 8 de gener del 2013

#AVE #Catalunya #austeritat i #Madrid2020

L'AVE ha arribat avui a Girona. Dia de treure pit per a Alícia Sánchez-Camacho i els seus companys del PP, malgrat que no és per estar orgullós presentar un projecte inacabat com una gran fita per a Catalunya. Si tinguéssim millors trens, sense ser necessaris AVE, segur que les coses anirien millor. Però, els successius governs espanyols s'han dedicat a fer quilòmetres i quilòmetres d'AVE, projectes faraònics, cars, a la cerca del rèdit electoral. Els catalans hem d'estar agraïts de tenir Barcelona unida amb Girona i Figueres amb AVE, no amb França, amb preus menors que els regionals que arriben a les Terres de l'Ebre, on no s'atura ni un trist Euromed. Per cert, el PP de l'Ebre està molt callat.

Santiago Niño Becerra, a més de pronosticar que l'any vinent podríem arribat als 7 milions d'aturats, diu que per sortir de la crisi s'han de potenciar les zones d'Espanya que tenen possibilitats de crèixer, com Catalunya, el nord del País Valencià, Euskadi i alguna part de Galícia. Si el govern espanyol no escolta i aquesta és la sortida, Europa hauria de potenciar un canvi de'opinió.

He vist a la televisió l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, parlant d'austeritat en el projecte de candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics del 2020. Austeritat i candidatura als jocs olímpics, ho sento però, són conceptes incompatibles. Teòricament els Jocs costarien 1600 milions d'euros. Això és la teoria, la pràctica ja veuríem. Llegeixo que qualsevol dèficit dels Jocs l'assumirien les Administracions. Els inversors privats poden estar tranquils, vaja, el diner públic sempre disponible. De moment sabem que els esforços per aconseguir els Jocs Olímpics s'han de pagar, segur que no són pocs diners i, si un cop més no s'aconsegueix la fita, seran diners tirats. Així es fan les coses a Espanya.