dissabte, 6 de febrer del 2016

Els números de Sánchez

Pedro Sánchez vol que Podemos no veti Ciutadans i el mateix d'aquests envers Podemos. Darrere d'un discurs de necessitat d'unitat per renovar el país s'amaga l'èxit o el desastre del PSOE, les ganes que tenen de governar. Perquè la renovació del país no pot passar pas per les mans del PSOE ni del PP, dos partits que representen el bipartidisme, el passat, amb els seus vicis, tots dos esquitxats per escàndols de corrupció -un més que l'altre-. El PSOE no pot culpar Podemos de no donar suport a una aliança amb Ciutadans. No té sentit que per tal d'aconseguir el govern, Sánchez accepti pactar amb Rivera, sobretot i quan parlen de canviar la forma de fer política a Espanya. És cert però, que PSOE i Ciutadans, així com PP, comparteixen algunes coses, entre elles la postura envers Catalunya. Els federalistes ja no ho són, o no ho són tant, i parlen de problema de convivència a Catalunya. Mentir és gratis. L'audiència televisiva no vindrà a casa nostra a comprovar aquest problema de convivència inexistent. Una altra cosa és el problema de convivència al Parlament, fruit de les estratègies polítiques, i que si ara és a causa del procés, en altres moments ha estat per altres coses.

Si Iglesias es manté, Sánchez té assegurades unes noves eleccions. I potser seria el millor per aclarir la situació actual amb pactes improbables entre opcions incompatibles abans de les eleccions.

divendres, 5 de febrer del 2016

Una foto a eldiario.es

Avui, amb motiu de la manifestació de diumenge, eldiario.es publica un article en el qual utilitzen una foto obtinguda del meu compte de Flickr. A banda d'agrair que hagi cregut l'autor que la foto era prou digna per il·lustrar l'article, comento el fet perquè el peu de foto és un dels pocs que fa allò que ha de fer: cita la font (Flickr), l'autor i la llicència (CC BY SA). No seria la primera vegada que algun mitjà agafa una imatge meva sense citar l'autor. I en general, quan se cita, la llicència s'obvia. Veure com alguns mitjans ho fan tan bé és per agrair-ho públicament.

Va, baixeu!

7 de febrer, manifestació #amposta #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiu #canal21ebre #loriuésvida #playmobilAhir TV3 va dedicar el .Cat a parlar del Pla de Conca de l'Ebre. Com era d'esperar, el debat servia de poc. Un representant dels regants de Lleida i Manolo Tomàs. Un parlava d'una cosa, dels seus interessos per regar, i Manolo dels perills que té el Delta amb el Pla. Un defensava un model econòmic amb augment de regadius, quan la globalització porta a la ruïna els pagesos, i l'altre se centrava en la problemàtica de l'Ebre i en la inviabilitat del Segarra-Garrigues. TV3 va organitzar un debat que no diua enlloc, si no era per polaritzar opinions en base a sentiments.

Al Polònia el seu President Puigdemont convidava a participar a la manifestació de diumenge, tot remarcant que era contra el Pla de Madrid, no contra minitransvasaments a Barcelona. Bon detall els del Polònia. Veuríem què passaria si parléssim d'altres projectes. Avui a RAC1 en Basté començava el programa convidant a la manifestació, i també els de la Competència.

Des del 2000, com a mínim, que l'Ebre surt al carrer. El 2004 alguns van creure's i altres van voler fer-nos creure que Zapatero ho havia arreglat tot però, no va ser així. Prova d'això és veure on som encara. Des del 2000 que l'Ebre ha estat model de mobilització ciutadana. Està bé que el país se n'adoni ara, potser gràcies a la cojuntura política i social que vivim.

dijous, 4 de febrer del 2016

Dijous jarder

Dijous jarder, tal com diem aquí. Sembla que la tradició és la botifarra d'ou. Sí? Vaiga, això deien a la ràdio, a la ràdio nacional de Catalunya. Com en altres cites festives en què hi ha menjar avui tocava l'estadística de quantes botifarres d'ou es vendrien. Sembla que aquest any serien més que el passat.

Mentrestant a l'Ebre ens agrada portar la contrària i la tradició parla de truita -amb salsitxa, amb carxofa,...- i de botifarra. Però, botifarra d'arròs, o baldana, com en diuen els tortosins. A mesura que puges per Catalunya la botifarra s'assembla més a una salsitxa grossa o una llonganissa que no pas a la nostra botifarra, tan comú a l'Ebre com a les terres veïnes de l'Aragó i Castelló. Malauradament aquesta tradició encara no ha arribat a la capital i per això no la tenen en compte. Ja arribarà... o no.

dimecres, 3 de febrer del 2016

.CAT sobre l'Ebre

Demà al .CAT parlaran del Pla de Conca de l'Ebre però, confrontaran posicions amb els regants de Lleida i les seves peticions de regadiu. TV3 torna a confrontar posicions en debats públics on els arguments d'uns i dels altres potser no es mouen en els mateixos paràmetres. Quan es parli de la problemàtica del Pla de Conca, quina confrontació hi haurà, els regadius que s'hi prometen? Podrien convidar gent de l'Aragó també. Però, aleshores ha de plantejar-se si és que qui defensa el Pla de Conca perquè ja li va bé, tan li fot el futur del Delta, per exemple. I s'ha de plantejar quin és el futur del Segarra-Garrigues, igual que el del Xerta-Sénia, si el cost per als regants esdevé, com sembla, inassumible. Si és el típic debat de fa dècada i mitja, quan CiU parlava del Roïne i facilitava l'aprovació del PHN, no cal ni veure'l.

dimarts, 2 de febrer del 2016

Sánchez camí de la investidura

Pedro Sánchez és l'encarregat de formar govern, si pot. Això significa almenys que si no hi ha acord d'investidura, el compte enrere per a noves eleccions es posarà en marxa. Rajoy pretenia tornar a negar-se a anar al ple d'investidura i ha fet que no sigui l'escollit per Felip VI. Antena 3 ja li ha donat la corresponent importància a Albert Rivera. Ha tingut el seu moment de protagonisme, fins que ha parlat Pedro Sánchez. Sánchez ha qualificat el PSOE, junt amb Podemos i Ciutadans, de partit reformista. S'ha aguantat el riure. De la mateixa manera ha recordat les retallades de Rajoy, ha clamat contra la pujada del deute públic. Zapatero potser s'ha sentit al·ludit, digne predecessor de Rajoy. I Sánchez continuava aguantant-se el riure.

Ara veurem què passarà. Si el PSOE governa sense el suport del PP ja van avisar que al Senat, amb majoria absoluta, boicotejaran el govern. Malament. Si pacten amb el PP, venent-nos la moto que això és lo que es fa a Europa, fallaran als seus votants -recordem #femforaRajoy- i tindrem una legislatura més de pocs canvis. El tema català els unirà però. El suport de Podemos i de Ciutadans no el veig, i el d'altres partits encara menys. Així que penso que, o bé tindrem eleccions o bé tindrem un govern PSOE-PP. Ja veurem.

dilluns, 1 de febrer del 2016

I mentrestant, govern en funcions

Si Felip VI proposa Rajoy com candidat el president del govern en funcions declinarà un altre cop la candidatura. I així el compte enrere de 2 mesos per convocar les noves eleccions no s'iniciarà. I continuarem amb un govern en funcions. I Rajoy i el PP continuaran aplicant les seves polítiques, a gust dels poders econòmics. En una situació així el propi cap d'Estat hauria de poder convocar noves eleccions, com passa en algunes repúbliques quan la governabilitat no està garantida o quan el govern perd la confiança del poble.